Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Educar en la contemporaneïtat: la tensió entre diversitat i igualtat
cional» del que és contemporani, el passat del futur, en aquest laberint
de produccions teòriques contemporànies.
El coneixement anterior és relegat a la condició de «tradicional» i es
proposa trencar les fronteres de les disciplines. Per exemple: el
«descobriment de les inestabilitats en molts sistemes, l’ús del concepte
de caos, de probabilitat, la consideració de la irreversibilitat del temps,
entre moltes altres mutacions en conceptes formulats anteriorment com
a certeses, ofereixen una nova perspectiva [per interpretar la] natura»
(Gatti, 2005, p. 4).
Aquesta producció teòrica, que intenta sorprendre i reflexionar sobre
la complexitat dels nostres temps, em sembla, com a altres (Carlson i
Apple, 2000), tan abundant com... complexa, intensament abstracta
per ser compresa, atès l’ús de nous termes i conceptes, el seu ús amb
múltiples sentits —vegeu el terme gènere, per exemple (Izquierdo,
2007)— o la seva resignificació; per exemple, el terme identitat, tan en
voga en els debats sobre multiculturalisme i diversitat. Cada text nou
comença amb una introducció sobre els significats dels termes i conceptes
utilitzats —diferència, diversitat, cultura, multiculturalisme,
interculturalisme, en el nostre cas—, i al cap i a la fi arribem a la conclusió
que són polisèmics, polifònics. O, si no, s’encunyen neologismes.
A nosaltres, educadors que vivim el dia a dia de l’escola, el fet d’haver
de desentranyar aquestes noves tendències (alguns parlen de modes)
en el camp de les ciències humanes i socials, inclosa l’educació, ens
exigeix una gran inversió de temps i d’energia, no només perquè aquests
debats han estat poc atents a les pràctiques quotidianes, sinó també
perquè, majoritàriament, estan sent produïts i escrits en els idiomes
occidentals de països hegemònics i sovint es refereixen a les seves
situacions peculiars.
Reflexionant sobre les propostes curriculars alternatives contemporànies,
un investigador brasiler, Antonio Flávio Barbosa Moreira (2000),
destaca la distància que hi ha entre la sofisticació teòrica i el seu
impacte en la pràctica escolar: «El discurs elaborat al Brasil, als anys
noranta, pel seu caràcter complex i abstracte i per l’escassedat de propostes
que ofereix als professionals de l’educació, encara no ha arribat
a dirigir noves pràctiques i reformes» (p. 118).
A més, aquesta efervescència no queda circumscrita al camp del
coneixement i del discurs, sinó que és instigada per i instiga pràctiques
socials, polítiques i culturals: noves formes de comunicació i informació,
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
117