Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Philippe Meirieu
per tots els mitjans, i això provoca la destrucció sistemàtica del sistema
psíquic de la joventut. No es tracta d’estigmatitzar Internet o la
publicitat, sinó de reconèixer que actualment tenim uns mitjans tècnics
i que els estem utilitzant per al mercantilisme i per potenciar-lo en els
nostres infants.
Resumint, ara que les velles teocràcies s’han enfonsat hauríem pogut
tenir una democràcia, però en canvi el que tenim és un caos que enfronta
els interessos de cadascú. Aquesta qüestió del subjecte és al centre de
tots els problemes educatius, i fins i tot al centre d’aquesta Escola d’Estiu
que s’està celebrant aquí. És al centre de la relació, l’obligació, la
repressió i la llibertat, i també és al centre de la qüestió de la responsabilitat,
de la sanció, del càstig, de la imputació... se’ls poden imputar
els seus actes, als nens? I a partir de quina edat? Això és al centre de la
qüestió dels mètodes d’aprenentatge, de l’avaluació de les persones i
dels sistemes, de la direcció de les institucions... com dirigim les
institucions? És com si estiguéssim veient els nens com si fossin simples
objectes, que els posem la boleta de carn en un racó i es dispara
un mecanisme. Fins i tot, com veiem els mestres? Els veiem com uns
elements de la tecnocràcia que només responen a les seves pulsions, o
els veiem com a subjectes?
El 20 de novembre del 2009 se celebren els cinquanta anys de la Declaració
universal dels drets de l’infant. No hem d’oblidar que l’infant és
un subjecte, i no un objecte que es pugui considerar diana per a propòsits
comercials. Ens podríem plantejar aquesta qüestió: l’alumne és
un subjecte? És clar que sí, i ens ho podríem plantejar en tres àmbits:
el polític, el jurídic i l’ètic. En una societat dominada per les ciències
humanes, un infant, com qualsevol individu, també és un subjecte de
fe. Això vol dir que en el pla psicològic té un grau de desenvolupament
i una maduresa específiques. També està dintre d’un entorn sociocultural
que determina en bona manera els seus comportaments i la
seva trajectòria.
Tenim la possibilitat de considerar que els nostres alumnes són un
subjecte que pensa i que es desempallega de tot allò que els ha
condicionat des del punt de vista psicològic. Hi ha una sèrie de pistes
o aspectes que ens poden fer reflexionar sobre la pedagogia del subjecte.
Només les enumeraré, no les desenvoluparé, perquè són temes que es
tractaran durant tota l’Escola d’Estiu i que seran objecte de reflexió
durant aquests dies.
14 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat