Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Virgínia Ferrer
uns 2.880 objectius curriculars. Si anem a alguna de les multinacionals
que encara estan obertes, que no han fet cap ERO, dubto que els seus
treballadors professionals tinguin tants objectius. Ho dubto molt.
Comptar-los va ser bastant avorrit i irritant, i això que no vaig incloure
els subobjectius, ni tots els objectius emergents que han de sortir
forçosament en una classe i un curs. A partir d’aquest càlcul i sobre
aquesta base d’objectius mínims, surt una mitjana de 500 objectius
per alumne i curs de primària. Això continua sent una escola fàbrica.
Aquesta especificació de 2.880 objectius curriculars és excessiva, i si
hi afegim els exercicis i activitats, treballs, treballets, tasques, avaluacions,
competències associades, actituds... que van conjuntament amb
cada objectiu, arribem a desenes de milers. Tot això serveix realment
per plantejar un ensenyament rellevant, amb un sentit significatiu, creatiu
i connectat a la vida? Tot això realment ajuda i motiva l’alumnat? Queden
espais, temps, desitjos curriculars perquè es plantegin altres objectius
de continguts no previstos, de més valor situacional i contextual
per al grup classe? Evidentment, però, tot això ens ajuda a homogeneïtzar
i controlar.
Jo recordo una alumna de cinquè de primària. Tots els alumnes de la
seva classe havien de posar a la llibreta la data, el títol de la unitat,
començar a copiar d’esquerra a dreta, amb un ordre, amb uns renglons,
passar la pàgina, etcètera. Tenien una tutora jove d’uns vint-i-vuit anys,
que acabava de començar i estava molt contenta. En una investigació
que vam fer, aquesta mestra va cridar la mare i li va dir: «La seva filla té
un problema.» A les mares sempre se les crida si hi ha problemes;
aquesta és una altra qüestió interessant que hauríem d’analitzar. La
mare, també jove i que tenia dos o tres fills, li pregunta què és el que
passa. La mestra li fa mirar una llibreta on cada pàgina de títol, en lloc
d’estar ordenadeta com ho havia de fer tothom, resulta que tenia tota
una mena de collage, amb pintures, el títol amb lletres grans, papallonetes,
floretes i tot de colorets. L’alumne trigava a fer la portada perquè
ella volia fer una portada creativa, pròpia, singular, d’ella mateixa,
aprofitant l’ordre curricular per convertir-lo en un desig, en una cosa
creativa, i això era un problema. Era un problema perquè desordenava
tot el que deia la mestra, i els altres alumnes es posaven molt nerviosos
perquè també tenien ganes de dibuixar però no podien dibuixar,
i la noia es rebel·lava. «Gasta molts fulls —li va dir la mestra a la
mare—, això li sortirà molt car. Cada títol és una pàgina, se li acabarà
64 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat