Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

La humanització de l’home
ha estat sempre per un guany de independència. Si mirem la història
de la humanitat podrem veure que la independència individual ha estat
sempre en conflicte amb la independència col·lectiva i, sobretot, amb
les persones que controlen un col·lectiu.
Aquí afegeixo algunes reflexions. Ara passa com a les pel·lícules violentes
o pornogràfiques, que a partir d’aquí diré coses que poden
ofendre. És la meva opinió. Fins aquí podeu compartir tot el que he dit.
A partir d’aquí ja és una opinió perquè hi reflexioneu. La màxima
barbaritat contra la independència de l’individu ha estat l’esclavitud.
És terrible, perquè l’esclavitud es va abolir fa poc més d’un segle. Jo
trobo terrible que després de dos-cents mil anys d’Homo sapiens i deu
mil anys de civilització resulta que els col·lectius humans han estat en
contra del progrés de l’individu. Tots els sistemes basats en creences
no han tingut cap interès a alliberar els esclaus. Imagineu-vos els esclaus
que els mateixos natius o els musulmans anaven caçant a les aldees de
l’interior de l’Àfrica i els portaven a la platja, on els cristians els
separaven. Podríeu dir que era una altra època... home, jo ho veig ara
quan separen una cria d’animal de la seva mare, i encara que sigui un
animal t’adones que s’està cometent una crueltat bastant forta. Aquells
esclaus no eren éssers humans segons la definició de persona que
s’acceptava en aquella època, però separar un fill d’una mare per posar-lo
en un vaixell, fer-li travessar l’Atlàntic sabent que de les cinccentes
persones que portaven en quedaven seixanta, i que aquestes
eren comprades per persones calvinistes o protestants, o el que sigui,
que anaven cada dia a pregar l’església... per mi és una contradicció
difícil d’entendre.
Recordeu el que he dit abans de la declaració dels drets humans: tots
els humans són iguals i tenen en comú aquests drets. Això és el resultat
més d’un raonament científic que d’un raonament tradicional. Compte
amb les tradicions, perquè les tradicions han estat sempre en contra
d’aquesta idea de progrés que estava dient ara.
Hi ha una diferència entre tradició i costum. El costum es preserva ell
mateix, perquè encara té una funció. Per exemple, el gaspatxo andalús
és un plat fantàstic i no el conservem per tradició. El conservem per
costum, perquè ens agrada menjar-ne. No ens mengem el gaspatxo
per força, perquè hi ha una tradició darrere. En canvi, llençar una cabra
des d’un campanar, em sembla que ja no es fa, però es feia per
tradició. Per fer això el màxim argument era la tradició. «Per què s’ha
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
143