Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Dubtes i decisions entre espais públics i privats
rodó per a l’estació meteorològica al Ministeri d’Obres Públiques. Nosaltres
l’havíem situat en un lloc a l’entrada del port i ell va projectar un
edifici magnífic. Però més tard nosaltres ens vam adonar que ens havíem
equivocat i que havia de ser en un altre lloc. L’hi vam dir, però ja
teníem els Jocs Olímpics a sobre i no hi havia gaire temps, i ell va comentar
que no podia tornar a fer el projecte, perquè el tenia al cap i no
podia fer-ne cap altre. De totes maneres, va dir: «Necessito espai per
pensar», i va anar al moll que estaven construint mar endins. Es va asseure
al final del moll, incomplet, i es va estar dues hores mirant el
mar, pensant. Quan va tornar va dir: «Em sembla que tinc una solució».
És a dir, ell necessitava aquest espai natural.
En una altra ocasió estàvem treballant sobre el pavelló del futur. Era
un pavelló impossible, perquè el futur no saps mai com és, però
nosaltres vam buscar el que en aquell moment era el millor enginyer
del món, en Peter Rice. Ell va trobar atractiva la idea i nosaltres vam
dir «Comencem sobre un paper blanc, no tenim cap idea. Volem tenir
una idea conjuntament». I va venir i després de treballar tot el matí i
menjar algun entrepà va demanar-nos: «Teniu un espai per pensar en
el despatx?». No hi havia cap espai anomenat així, però sí que teníem
un espai d’estudi a dalt on s’hi podia estar i ell va pujar-hi. Jo estava
amb els meus companys i al cap d’una hora es posaven nerviosos, perquè
a Catalunya tothom es posa nerviós quan espera, i vam dir: «Voleu
dir que no està dormint?». Jo vaig pujar a dalt i vaig veure que no estava
dormint, només assegut. Li vaig dir que pujava per veure si encara
estava pensant i va respondre: «No, no, em sembla que ja ho tinc
encaminat». Vam baixar. La solució va sortir d’aplicar la nova tecnologia
sobre els materials antics, com la pedra. No es tracta de materials
nous; el futur vol dir interpretar el passat, la pedra, creant nous programes
per calcular, ja que la pedra com a element estructural és el millor
de tots. Només has de mirar les finestres laterals de les catedrals i veure
les columnes tan primes. Al palau de la Generalitat també n’hi ha
alguna. Com és que tan poc material pot aguantar tant de pes? En canvi,
ara nosaltres fem pilars gruixuts de formigó o de ferro. La pedra és
molt millor. Ell va poder pensar en la seva feina, fer el càlcul amb programes
que s’inventaven per resoldre nous problemes. Ell va tenir el
temps i l’espai per reflexionar sobre les lliçons que la història dóna a
les solucions d’avui en dia.
S’ha d’assolir el concepte de que tota l’escola és un aula i que el lloc
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
107