Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

El temps
les possibilitats de comprensió, raonament i aprehensió del temps present,
perquè el temps de la immediatesa fa que el temps quedi engolit
pel passat i pel futur, és el temps de l’alienació. Si jo visc esclau de la
immediatesa i tot ho vull ara i aquí, es fa difícil que pugui assaborir les
coses i seguir processos que duguin a la consecució de determinats
valors educatius. Si jo ajudo a veure a aquest infant de quatre anys que
el temps d’ara forma part de la mateixa dimensió que el temps de
després de dinar, fins i tot és possible que quan s’acabi de menjar el
gelat se’l mengi molt més de gust que no pas si ho fes en el moment
immediat que el demana.
També hem de reaprendre un concepte que a mi em desperta una
certa recança perquè sovint se li dóna una dimensió religiosa: l’esperança.
L’esperança també és un element importantíssim, una condició
sine qua non que afavoreix i garanteix totes les qüestions que estem
comentant. Si la paciència és l’amplada del present i hem d’educar en
aquesta amplada per tal de garantir aquestes condicions, l’esperança
és l’alçada. Significa la capacitat de mirar amunt i no defallir en l’intent
de tenir compromís i perseverança, en aquest intent que el present es
vinculi amb el passat i el futur i prengui sentit. L’esperança és un element
fonamental de la pedagogia de l’existència. Si no esperem, les persones
no generem expectativa, i llavors difícilment generarem expectació,
creativitat, espontaneïtat i tots els elements que hem comentat
anteriorment que són necessaris per a l’aprenentatge.
Per últim, i no per això menys important, hem de parlar de la responsabilitat.
La paciència és l’amplada del temps present, l’esperança és
l’alçada, i la responsabilitat és la llargada. És a dir, és la possibilitat
d’anar tan lluny com sigui possible. Perquè, al final, què vol dir responsabilitat?
La responsabilitat és assumir la llibertat dels nostres actes,
i si una pedagogia de l’existència és una pedagogia de l’alliberament i
l’emancipació, és clar que també ha de ser-ho de la responsabilitat. La
responsabilitat implica que jo demà, demà passat, l’altre i l’altre
respondré dels meus actes, dels actes que jo lliurement he escollit dur
a terme. Amb aquesta responsabilitat, responc de tot allò que ha passat
i d’allò que ha de passar, em situa en la conjuntura i la possibilitat de
dibuixar un llarg camí de creixement i desenvolupament de la persona.
Si tenim aquesta responsabilitat, pren sentit la possibilitat de generar
compromís i perseverança.
Ara ja estic a punt d’acabar. La veritat és que m’ha costat bastant pen-
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
101