Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Els reptes de la formació d’educadors
lletjos, els sants i els que no ho són, el que és patològic i el que és
normal. És a dir, partim d’una categoria binària de la nostra lògica i
resulta que la nostra realitat no és binària, sinó que és multilògica. Té
moltes lògiques diferents, i aquí hi ha el nostre gran repte d’anar més
enllà i complementar aquestes categories i maneres ambivalents de
veure el món. Quants cops no sentim al mateix temps amor i odi,
atracció i repulsió? En la relació amb els nostres pares i mares, que
evidentment ens estimem moltíssim, quants cops no hem desitjat que
ells o nosaltres poguéssim desaparèixer un moment o ens hem barallat
amb ells? Quants cops hem dit: això no pot ser, no m’agrada el meu
pare o la meva mare? Quants cops ens hem rebel·lat malgrat estimarlos
moltíssim? Això és la complementarietat: poder gestionar aquestes
sensacions que estan enfrontades.
La pregunta, la interrogació, el joc, la creació, la poesia i la diversitat.
La complexitat inclou, i això és molt important, totes les operacions de
simplificació de la realitat. Són importants, però hem d’anar més enllà
amb un seguit d’operacions del pensament. Aquest paradigma de la
simplicitat malauradament ha dominat la història de l’escolarització,
de la pedagogia oficial més homogeneïtzadora, la que han escrit els
guanyadors. En general la tendència ha estat aquesta. Les persones
encarregades de l’escolarització hem sentit la necessitat d’homogeneïtzar,
d’anticipar i controlar els processos, de dominar d’alguna
manera tot el que passava a l’aula a través d’alguns mecanismes i
dispositius: la programació, l’avaluació, el control, etcètera.
Això ha produït i pot produir, malauradament, que el gran món de
l’educació es redueixi a l’escolarització. Entrem per tant, en un primer
reduccionisme que pot reduir l’experiència de la vida, els llibres de
text. Aquest també és un tema molt greu. Com és que amb tanta reforma
educativa i formació de mestres encara tenim una gran majoria
d’escoles i de professors i professores que, davant de l’angoixa de la
qualitat multitasques, de la quantitat d’alumnes que tenen, dels reptes
que se’ls plantegen i la complexitat del món que els envolta, tendeixen
a fer una operació de reduccionisme i finalment van als llibres de text
i segueixen la programació que hi ha a les unitats simplificant la seva
oferta?
La globalitat del món també se simplifica en assignatures aïllades: encara
estem en una escola fragmentada en què cada hora té la seva
assignatura, cada assignatura té el seu llibre de text, cada llibre de text
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
59