Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Els reptes de la formació d’educadors
la llibreta molt ràpid i haurà de portar dues llibretes. Això també és un
problema.» La mare va haver de parlar amb la filla i li va dir que tornés
a fer-ho com deia la mestra, com en aquell conte de la flor vermella i la
tija verda.
Doncs això també està passant ara. Tota aquesta programació, aquest
control i homogeneïtzació fa que, malgrat la diversitat, en el fons tots
més o menys tendim a tancar el sistema. Si multipliquem això per dotze
anys d’escola obligatòria, ja ens podem imaginar els milers i milers
de tasques que els alumnes faran amb, o sense, sentit. Quan arriben a
la secundària estan cansats, ja no veuen el sentit en res. Els més obedients
actuen per motivació interna, els que tenen mares i pares policies a
casa doncs també, però en general quan es troben que a primer d’ESO
hi ha més llibertat i no tanta regulació per part del professorat, ni tampoc
una atenció individualitzada, passen a la disbauxa. Les motivacions
del currículum evidentment són ben intencionades, i tot el que ve després
també: són propostes molt sensates, obertes, que potencien la diversitat,
la facilitat, etcètera. Però tot plegat no ha anat acompanyat de
recursos, ni d’una llei de finançament, ni d’una reformulació en aquesta
selecció tan rara que es fa del professorat. Durant molts anys hem
tingut un professorat amb un nivell de cultura molt baix i amb unes
carreres que tampoc no els han donat una formació cultural ni els han
plantejat unes exigències. Aquest punt ni les autonomies ni el govern
central no se l’han agafat de manera seriosa.
Ens trobem un diagnòstic molt problemàtic: un 40 per cent de fracàs
escolar a primària i secundària, molt de malestar, escepticisme, una
sobrecàrrega del professorat causada per les reformes i per tants canvis
educatius, violència preadolescent i juvenil, uns centres encara molt
massificats, impossibilitat de tirar endavant les obligacions psicopedagògiques
del currículum, falta de mitjans, unes ràtios encara excessives,
sobretot en un país on ens ha arribat tanta immigració, etcètera. I davant
d’aquesta situació, el professorat, sobresaturat, finalment delega el seu
plantejament formatiu i educatiu a un projecte reduït a una editorial,
uns llibres de text, uns manuals, uns paquets informàtics, una avaluació,
etcètera.
Recordo una altra professora, ja fa molts anys, que em deia que una
mare havia protestat perquè a P5, en una avaluació final, la mestra li
havia dit que la seva filla presentava actituds de líder destructiva. La
mare va preguntar: «Això on és? En quina categoria d’avaluació?», i
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
65