Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Claus Jensen
simultàniament, les unes al costat de les altres; no tothom està pendent
de mirar el professor. I sovint el professor es mou al voltant de la classe,
entrant i sortint dels grups. Aquesta manera que té la gent d’organitzarse
el seu temps lliure també es pot reproduir als centres.
Quan tornem a mirar les diferències que hi ha entre la pedagogia
social i l’escolarització en si, també ens adonem que hi ha moltes maneres
diferents de veure la independència. En les estructures informals
considerem que és més important que el nen sigui capaç de començar
ell un joc. És important que hi hagi un nen que vingui amb una proposta
i que tres o quatre diguin: «Sí, és això a què volem jugar.» Les respostes
que donen a les possibilitats que s’ofereixen i al desenvolupament
d’aquestes possibilitats són importants, i també la manera d’interactuar
dintre d’un grup de manera que cada nen tingui un rol, una funció
dintre del joc que s’està desenvolupant. Aquest tipus d’independència
està lligat a les estructures informals i a la ideologia de la pedagogia
social. En canvi, quan parlem de l’escolarització parlem d’independència
d’una manera diferent. Normalment el que ens trobem és que
l’escolarització proposa tres coses diferents i els diu als nens quina
volen fer: si en volen fer una, dues o tres, les que vulguin. Es considera
que la independència del nen és la seva capacitat d’entendre les diferents
opcions que se li plantegen i la seva capacitat d’escollir-ne una o
d’escollir a quina activitat vol anar. Això passa perquè en l’escolarització
es considera que el mestre és el responsable de fer que el nen passi
d’una activitat a una altra, aprenent una sèrie de coses que s’han
d’aprendre en aquelles activitats. Perquè tots tenim clar que al parvulari
els nens, després dels sis anys, han d’aprendre coses, però ens hauríem
de preguntar què necessiten aprendre realment els nens en aquestes
edats. Aquest debat es va dur a terme a Dinamarca fa anys, i encara
està viu i és molt interessant. Principalment, el que s’ha debatut és que
hi ha una mena de pressions internacionals que fan que els nens hagin
de sortir de l’escola bressol ja sabent llegir i escriure. Sembla que els
polítics estan molt preocupats perquè els infants siguin cada cop més
competents, aprenguin més coses. Sembla que vulguin tenir-los a
l’escola sempre, tot el matí fins a la nit, perquè aprenguin i desenvolupin
totes les competències. A mi en canvi em preocuparia més el fet de
tenir unes societats basades en uns nens que s’han passat dia i nit a les
escoles sense tenir temps lliure per desenvolupar les seves pròpies
competències. Justament aquesta setmana s’està fent aquí un taller sobre
44 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat