Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Dubtes i decisions entre espais públics i privats
que el carrer també és escola. El que és educatiu és sobretot l’observació.
Es poden aprendre moltes coses del carrer i la ciutat, no sempre gira
tot al voltant de l’escola. El procés de creativitat es troba pensant, no
corrent sempre amunt i avall.
Una vegada, a Suïssa, vaig fer una fotografia de l’entrada d’una casa.
De cop i volta, per davant meu va passar una nena i es va aturar i es va
mirar un gat. És impressionant la comunicació que hi va haver en aquell
moment entre el gat i la criatura. M’hauria agradat ensenyar-vos una
imatge que tinc en un llibre d’un pedagog escrit en anglès, que explicava
la meravella que, mentre ell explicava un conte a uns nens, hi havia
un altre nen que estava mirant cap a la finestra, distret contemplant un
ocell en un arbre. I ell explicava que era tan important la distracció
com l’atenció. Tot forma part de l’aprenentatge.
Avui es pot trobar gent al port Olímpic que simplement està asseguda
i mira al mar. Aquesta possibilitat de mirar el mar, l’horitzó, és un
regal que l’ajuntament ha fet als barcelonins i als estrangers que puguin
venir.
L’espai col·lectiu exterior
Fins ara he explicat la idea de l’escola ciutat, però també és important
el concepte de la ciutat escola. En una ciutat hi ha espais col·lectius
exteriors com el mercat o les zones de joc, però també hi ha coses
negatives de les quals s’aprèn.
Als anys cinquanta el carrer era de tots. El carrer ha de ser sempre de
tots, per a vianants, bicicletes i cotxes. Si l’àrea de vianants és massa
gran, resulta que per aquell lloc a la nit no s’hi pot anar. És el cas de
ciutats com Colònia, on en certs indrets durant el dia hi havia molta
activitat, fins al punt que als carrers estrets que eren només per a vianants
no hi havia lloc; estaven plens de gent que volia anar a les botigues o
a les llibreries. Però a la nit per aquella zona no s’hi podia passar: els
carrers estaven deserts, les botigues tancaven i sobre les botigues no hi
vivia ningú. En canvi, on passaven l’autobús i els taxis hi havia restaurants
i, encara que no es podia aparcar, hi havia seguretat. Això s’ha
de tenir en compte quan els ciutadans demanen massa àrees per a vianants;
sempre s’ha de tenir a la vista que al carrer hi ha d’haver moviment.
Per això a Barcelona es van obrir certs espais a la ciutat vella,
per fer-la més habitable i segura.
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
109