Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Joan Majó
la població. I el més important és que caldrà una autonomia molt superior.
El treball industrial és un treball reglat en què saps a quina hora
has de ser en quin lloc, a quina hora entres i a quina plegues, quan
arribes allà et diuen que t’has d’asseure i que quan arribi el cargol
l’has de posar, etcètera. És una feina molt poc autònoma, i les feines
que no són industrials deixen de ser això. El treball industrial ha
condicionat molt la nostra vida, ens ha ensenyat que hi ha un lloc per
treballar i un lloc per viure, i això passarà cada vegada menys. La
societat industrial, en què el paradigma és la fàbrica, només funciona
si totes les persones que hi treballen són al mateix lloc a la mateixa
hora; si no, no va. En aquesta societat les persones que viuen aquí han
d’anar allà, però com que tots van cap a la feina a la mateixa hora es
troben que totes les autopistes acaben col·lapsades, tots tenen festa
dissabte i diumenge i els altres dies a treballar, i tots tenen vacances a
l’agost. Totes aquestes coses són fruit de la societat industrial, i van
desapareixent. El contracte laboral actual en el fons és un contracte de
lloguer de temps: jo et llogo tantes hores a la setmana per tants euros a
la setmana i durant aquestes hores algú ja em dirà el que haig de fer.
Llogo el temps. Cada vegada més el contracte laboral serà més, no un
contracte de llogater, sinó de pagar un servei o un producte. Per tant
no es parlarà de temps, ni de lloc ni d’horari de treball, que són les
clàusules fonamentals d’un contracte laboral. Aquest tipus de funcionament
molt més autònom, autodeterminat, autoresponsable, creatiu,
demana una altra manera de ser. Quan veus que l’aspiració d’algú
és entrar a treballar a La Caixa, dius «pobre nano», i ja sé que la majoria
de vosaltres sou funcionaris, però podria dir exactament el mateix. Les
feines dels anys vinents seran feines en què aquestes dimensions que
acabo d’explicar seran absolutament preponderants en tots els nous
tipus de treball. Aquí torna a haver-hi un altre repte important per al
sistema educatiu —les escoles i més—, no només pel que fa a la transmissió
de coneixements, sinó pel que fa a la formació d’actituds, de
costums i d’hàbits per a les persones joves que es trobaran en aquests
tipus de societats.
Jo tinc sis fills i cinc gendres o nores; al voltant meu tinc trenta persones
de trenta a quaranta-cinc anys. D’aquests sis fills i cinc gendres o
nores, sis no són assalariats, són autònoms, petits empresaris, professionals
independents. I això per mi anirà in crescendo sense cap
dubte.
28 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat