Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Fúlvia Rosemberg
noves ordenacions familiars, nous moviments socials, noves religions,
noves formes d’expressió artística, etcètera. Parodiant Marx, «tot el
que semblava sòlid i “tradicional” s’esvaeix en l’aire».
I enmig d’aquest bullici embriagador hi som nosaltres, els educadors.
Més que això: estem cridats a construir el «nou món», o millor, el «nou
futur de la humanitat», perquè som uns els «especialistes» que queden
de la modernitat per educar les generacions joves. I és unànime, fins i
tot en temps d’incertesa, la defensa de la importància de l’educació en
temps de crisi. Com dur a terme aquesta missió si el passat «s’esvaeix»
en l’aire? Hi hauria alguna cosa d’honrat, de digne, de «veritable» en
l’acumulació de coneixements de la humanitat que va precedir a, i que
conviu amb, aquests temps complexos i que podríem transmetre com
a llegat a les generacions joves que estem educant? O les nostres
incerteses són tan intenses que dificulten o impedeixen que puguem
garantir un llegat honrat i digne a les generacions joves? O desistim
d’aquesta funció de l’educació escolar, la de sistematitzar i transmetre
els coneixements acumulats per la humanitat que ens ha precedit i per
la qual és contemporània nostra? Seleccionar, sistematitzar, organitzar
i proposar un nucli de coneixements i pràctiques escolars a les noves
generacions seria cometre el pecat d’«universalisme»? Com participar
del relativisme epistemològic, en la formació curricular per a l’educació
bàsica, «sense buidar l’educació de contingut»? (Sacristán, 1996, p.
50). 2
Comparteixo la posició dels que assumeixen —malgrat les incerteses
actuals i les intenses crítiques que puguem fer a la modernitat— que
tenim un llegat cultural, ètic, polític i social que ens toca a nosaltres,
educadors, comunicar a les generacions joves. D’aquest llegat en destaco
el dret de la nostra comunitat humana a ser respectada, així com
el dret a una educació escolar democràtica i de qualitat.
2. Al Brasil hi va haver un interessant debat sobre la discussió plantejada per Forquin
(1989, 2000) «El currículo entre el relativismo y el relativismo». Vegeu el dossier
elaborat per la revista Educação & Sociedade: «Políticas curriculares y decisiones
epistemológicas» (2000).
118 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat