Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Educar en la contemporaneïtat: la tensió entre diversitat i igualtat
banda: conceben el racisme com a producte exclusiu d’accions interpersonals
i com a resultat exclusiu del prejudici racial. En aquesta situació
poden resultar eficaces estratègies educatives de lluita contra el
racisme (en les seves diverses formes). Però el racisme material se sustenta
també a través de les crides polítiques públiques «per a tothom»,
que tracten de manera desigual els pobres i els no pobres.
És necessari, per tant, parar atenció al manteniment de les desigualtats
racials que són reproduïdes i generades per polítiques que, aparentment,
no tenen un caire racial. Al Brasil, com a conseqüència de l’associació
pobresa/ser negre, les polítiques que mantenen o accentuen
les desigualtats socials i econòmiques són també polítiques racistes, ja
que mantindran i generaran desigualtats en l’accés als béns públics
que afecten principalment els negres. Es tracta del llop disfressat de
xai.
A més d’això, he observat que en les discussions actuals el principal
èmfasi es posa en la lluita contra el racisme en el pla simbòlic, com
també a través de polítiques diferencialistes i focalitzades. S’ha deixat
en un segon pla, o no s’ha discutit com es mereix, la manera com les
anomenades polítiques «universalistes» passades i actuals actuen en el
manteniment del racisme estructural brasiler. Per aquesta raó, si bé la
introducció de l’assignatura d’història i cultura afro-brasilera i indígena
al currículum escolar (lleis 10.639 i 11.645, actualment en vigor al
Brasil) és benvinguda, no és suficient per lluitar contra el racisme estructural
de la societat brasilera. Per pocs prejudicis que tinguin els
alumnes, els professors, els educadors; encara que adoptin, a les aules,
actituds acollidores per a tots, això no elimina l’impacte negatiu en la
desigualtat d’una escola pública mal equipada, per exemple, als barris
pobres, on la majoria de residents és negra.
Per entendre la desigualtat racial en l’educació, també he formulat
com a hipòtesi que al Brasil hi ha una «segregació racial informal».
M’explico: per fer front al racisme simbòlic, les famílies negres tendeixen
(per regla general) a residir en regions o zones d’un nivell econòmic
inferior a la seva renda familiar. Els serveis públics destinats a
aquestes regions o zones (transport, sanejament bàsic, equipaments
urbans, escoles, hospitals, etcètera) són deficitaris (per regla general) i
de més mala qualitat. Per això normalment l’escola a la qual assisteix
el nen negre és de pitjor qualitat que l’escola a la qual assisteix el nen
blanc del mateix nivell econòmic. Per això s’ha de parar atenció a la
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
127