Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Philippe Meirieu
El tercer motiu que m’ha portat aquí és la solidaritat. Ja sabeu que,
com ha dit la Irene, està a punt d’aprovar-se una llei que va en contra
dels interessos de l’escola. A França, darrerament, i per primera vegada
a la història, també hi ha hagut moviments importants de desobediència
dins de l’educació nacional, i d’aquí al 7 de juliol es viuran molts esdeveniments
que portaran, fins i tot, a l’acomiadament de molts mestres.
A França no havia passat una cosa així des del govern de Vichy. És la
primera vegada que hi ha amenaces contra professors per anar en contra
de la llei establerta per raons pedagògiques. És molt important que
siguem solidaris, que tots els que defensen una educació emancipadora
puguin trobar-se, reunir-se i ser solidaris entre ells, perquè vegin que
no estan sols.
I encara hi ha una quarta raó per la qual estic molt content de ser aquí:
pel tema que s’ha triat per a aquesta Escola d’Estiu. El tema del caos i la
diversitat és fonamental, i a més interpel·la directament l’activitat de
l’ensenyant.
Ens trobem en una societat ultraliberal que permanentment està produint
aquest caos en els individus. Estem en una societat que cultiva
l’individualisme, que els diu permanentment als infants que han de
realitzar les seves pulsions, els seus desitjos, de seguida i sense cap
espera, immediatament. Estem en una societat que converteix els nens
en vectors del consum mercantilista; els infants són els instruments de
tot allò que han de comprar els seus pares. Per tant, no ens hem d’estranyar
que els nens i també els joves es trobin aquest caos, que estiguin
sobreexcitats, que pateixin d’una manca d’atenció i que no puguin
seguir la disciplina que els imposa l’escola. Aquesta és la conseqüència
directa de l’economia de la societat ultraliberal en què vivim. A més,
veiem que dins d’aquest ultraliberalisme sorgeixen tendències autoritàries,
que no són el seu contrari, sinó el seu corol·lari. Això provoca
el caos, que com a conseqüència porta a la repressió i als autoritarismes.
Cada dia augmenta la nostàlgia d’una escola que havia estat una mostra
de la repressió de l’autoritat i no de la llibertat. Sembla que ara es tracta
de controlar el caos dels nens, i no d’ensenyar-los a autocontrolarse.
Aquest caos ultraliberal ens plantejar triar entre la contenció de
l’autoritat i la llibertat personal per autocontrolar-se. I tot i que hi hagi
governs liberals, o governs amb idees d’esquerres, davant el creixement
de les dificultats socials els governs poden adoptar formes de control
social. Amb aquest panorama la democràcia està amenaçada.
10 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat