Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Miquel Àngel Essomba
pedagogia i temps, però sí de pedagogia— hem de veure que bàsicament
hi ha dues grans maneres d’entendre-la: d’una banda, el que ell
anomenava pedagogia de l’essència, i de l’altra el que anomenava pedagogia
de l’existència. Suchodolski en parla en un llibre seu, Pedagogia
de l’essència i pedagogia de l’existència, publicat en català pels nostres
companys d’Eumo Editorial i que jo us recomano molt animosament,
perquè és una obra de síntesi que permet entendre a fons la reflexió
sobre l’educació al llarg dels últims temps.
Vull començar per aquí perquè quan ens endinsem en la reflexió de la
pedagogia de l’essència i de l’existència ràpidament trobarem algunes
pistes sobre diverses maneres d’entendre el temps pedagògic o el temps
educatiu. De totes maneres, abans de ficar-nos en aquest viarany us he
de comentar que des d’aquesta perspectiva la pedagogia de l’essència
és clarament una pedagogia de la dominació. De fet és la pedagogia a
la qual estem acostumades o acostumats, bé sigui per l’educació que
hem rebut com a infants en centres educatius o per la que a vegades
hem d’impulsar com a professionals. Aquesta pedagogia de la dominació
té molt a veure amb el temps, perquè si per alguna cosa es caracteritza
és per l’eliminació del temps present de les persones i la subordinació
d’aquest temps present al que podríem anomenar l’imperi del passat i
del futur. És a dir, totes i tots estem acostumats a participar en processos
educatius en els quals el que és important és el contingut o els elements
que heretem de generacions anteriors —del passat—, i la finalitat del
nostre procés educatiu és llegar-los a les generacions posteriors —el
futur—. Amb una pedagogia d’aquestes característiques el present
desapareix; parlem de pedagogia de la dominació perquè sense el temps
present no queda altra cosa que l’alienació del subjecte. Qui sóc jo, si
no existeix el present? El passat? Si el passat realment no existeix, no el
podem tenir, ja ha passat. Sóc el futur? Si el futur encara no ha arribat...
Si no situem la pedagogia en la dimensió del present, es converteix
automàticament en una alienació de la persona, que s’entrega i es lliura
a una dimensió temporal que és difícil de copsar o agafar. Vosaltres
ara veniu d’un final de curs. Moltes persones que esteu en centres
educatius, el més important que heu fet durant els últims dies ha estat
elaborar la memòria del curs i preparar el projecte del proper any escolar.
En l’àmbit de l’educació sempre ens movem en aquesta doble
dimensió de narrar, relatar, redactar tot allò que ha passat, i en funció
d’això elaborem i projectem el que ha de venir. En aquest joc de passat
86 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat