Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Crisi financera, crisi econòmica, crisi educativa?
El primer gran problema és aquest: ens hem quedat amb 1,2 milions
d’habitatges sense comprador i, molt pitjor que això, ens hem quedat
pràcticament amb dos milions de persones sense feina, més de la meitat
de les quals són del sector de la construcció. Els altres aturats són
conseqüència del fet que en molts casos el consum s’ha reduït. La
nostra no és una crisi financera, sinó que és una crisi econòmica. És
una crisi de model de creixement, i ens indica que hem de canviar el
sistema de creixement i el motor que l’impulsa. I perquè d’aquí a un
any ningú no em pugui dir que no tenia raó, ja aviso que ara sí que
tindrem una crisi financera. Per què? Perquè els bancs i caixes
espanyoles, que ara presenten uns balanços correctes, aviat tindran
una quantitat enorme de crèdits que no els tornaran: molts dels crèdits
que han donat a les constructores, a les immobiliàries, a les persones
que volien una hipoteca, no els hi tornaran. Llavors sí que començaran
a tenir uns actius que no els recuperaran. El gran avantatge —parcial—
respecte a la crisi internacional és que els bancs de fora s’han enfonsat
perquè tenien actius ficticis, i als bancs espanyols no els tornaran els
crèdits, però si més no els tornaran el pis, que ja val alguna cosa. Valdrà
molt menys del que se’n va pagar, però almenys val alguna cosa, i
ara haurem d’organitzar un sistema impressionant per veure com aconseguim
donar sortida a aquest estoc de més d’un milió de pisos. Els
principals propietaris d’habitatges seran les caixes espanyoles; segurament
seran els primers propietaris d’habitatges d’Europa. No és el tema
de la meva xerrada, però hem de trobar una manera de resoldre-ho, i
jo crec que la solució no és que el govern espanyol o els autonòmics
donin diners als bancs o caixes, sinó que els comprin molts d’aquests
pisos, i ja discutirem a quins preus. Amb això es podrien fer companyies
públiques o semipúbliques de lloguer o d’habitatge social, i això permetria
per una banda que l’estoc es reduís molt, sobretot si hi ha molt
de lloguer, i per l’altra deixaria un cert mercat per a la construcció que
reactivaria aquest sector i així evitaríem la caiguda de les caixes i els
bancs.
Així doncs, jo ja us anuncio que l’any que ve Espanya es trobarà en
una crisi financera, però per ara encara no hi hem entrat. N’hem tingut
una mostra amb Caixa Castella-la Manxa, que li ha passat exactament
el que us acabo d’explicar: el 80 per cent del crèdit de Caixa Castellala
Manxa depenia del sector de la construcció, i a la mínima que s’han
parat totes les construccions a la zona entre Toledo i Madrid, que està
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
23