Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

El temps
i futur, en aquest imperi, al present li costa d’existir. Per això la pedagogia
de l’essència és una pedagogia que es basa fonamentalment en
el text escrit, perquè el text escrit és memòria, i difícilment es fa present
si no es llegeix en veu alta. També és una pedagogia de la imatge, d’aquella
imatge que en un moment determinat, bé sigui a través de la fotografia
o el dibuix, capta un instant concret de la realitat. Aquest instant
que es capta és present, però en el mateix moment que el capturem en
imatge deixa d’existir i passa a formar part del passat.
Enfront d’aquesta pedagogia de l’essència, hem de parlar, com us he
anunciat, d’una pedagogia de l’existència. Una pedagogia que no és la
de dominació des del punt de vista temporal, sinó que és una pedagogia
de l’alliberament. És una pedagogia de l’alliberament perquè, a l’inrevés
que l’anterior, situa el domini de la dimensió temporal en el marc del
present, té en compte l’existència com a present. Això no vol dir, a diferència
de l’altra perspectiva pedagògica, que el passat i el futur desapareguin.
A diferència de l’eliminació del present, que és el que practica
la pedagogia de l’essència, la pedagogia de l’existència també té
en compte el passat i futur, però d’una manera clarament subordinada
al present o a l’ara i aquí. El passat té sentit i el necessitem, perquè ens
dóna la dimensió d’allò que ens ha permès ser present i arribar a ara i
aquí, però la lectura que hem de fer d’aquest ara i aquí ha de tenir
sentit per avui, no en funció d’allò que no existeix. De la mateixa manera,
el futur també pren sentit a partir de l’ara i aquí. Som aquí, en
part, perquè volem ser, i això té sentit a partir del futur. Aquest voler
ser i aquest futur es basen i es fonamenten en la possibilitat que dóna
la presència del present, valgui la redundància. En definitiva, és una
dimensió de l’existència i una pedagogia de l’existència que se situa
en el present i que d’alguna manera desencotilla l’educació de les
esclavituds i les exigències del passat. La pedagogia de l’existència és
una pedagogia de l’emancipació. És la pedagogia que permet l’alliberament
de les persones. Les persones podem construir la nostra llibertat
i sentir-nos lliures en la mesura que situem la nostra acció, el nostre
aprenentatge i la nostra possibilitat d’aprenentatge personal en l’ara i
aquí. Per tant, és una pedagogia del diàleg i de l’experiència. És una
pedagogia del diàleg perquè només és possible en la dimensió del
present; les persones no poden dialogar en el passat ni tampoc en el
futur. L’experiència també és una dimensió de la vivència humana estretament
vinculada a la dimensió del present. Experimentem en present.
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
87