Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

L’espai humà
Dubtes i decisions entre espais públics i privats
La mesura de l’espai humà va començar amb els romans i els grecs,
potser abans i tot, i durant el Renaixement es va interpretar amb contundència.
Leonardo da Vinci va dibuixar l’home de Vitruvi, aquella
imatge tan famosa d’un home amb un quadrat i un cercle geomètric.
Aquesta sí que va ser la primera visió gràfica de l’espai. Més a prop, al
segle XX, l’arquitecte Le Corbusier va estudiar durant tres o quatre anys
el que ell en va dir Modulor, la relació de l’edifici amb la persona humana
i les proporcions que han de tenir els elements dels edificis.
Al Google també hi vaig trobar, en un lloc o altre, una crítica a Leonardo
da Vinci que deia que els homes no sempre estan drets amb els braços
estirats, sinó que també estan asseguts en una cadira o relaxats a la
platja. Això vol dir que hi ha moltes maneres de veure la figura humana.
Les persones petites i grans som de dimensions diferents, i hi ha tot
un seguit de treballs sobre la relació del cos humà amb els mobles en
edats diferents. El més avançat que he trobat en aquesta línia és
l’ajuntament de Hertogenbosch, a Holanda. Aquest ajuntament va fer
unes noves oficines on totes les taules i cadires es podien adaptar a la
persona que les utilitzava. Tothom treballava amb ordinadors, però
ningú no tenia un lloc de treball fix, ningú no tenia una cadira per
escalfar. Quan un arribava a la feina, agafava el seu telèfon mòbil facilitat
per l’ajuntament i un podia treballar en qualsevol lloc: al cafè, al jardí,
en una sala de reunions, etcètera. Cadascú podia endollar el seu llapis
de memòria amb tota la informació en un ordinador qualsevol i el
podia fer servir. Així doncs, es va eliminar el lloc concret de treball, un
espai fix, transformant-lo en un lloc de treball al costat del telèfon mòbil,
tot reconeixent que el treball administratiu es pot moure entre espais
diferents.
La qualitat de l’espai
També volia parlar de la qualitat de l’espai, un punt una mica més
abstracte. Piet Mondrian té una peça que podria explicar la primera
qüestió sobre el concepte de l’espai. Jo no sóc un expert en interpretació
de quadres, però l’obra de Mondrian de què us parlo, Broadway Boogiewoogie,
representa Nova York i el moviment de l’espai, el moviment
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
105