Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

David Mackay
dintre de l’espai. És un quadre que té moviment. Es pot agafar qualsevol
color i moure’l i el quadre queda més o menys igual. Quan es mira, no
es veu ben bé on es el centre. Està basat en la quadrícula dels carrers
de Nova York, i en els carrers hi ha moviment. És com si algú hagués
fet una fotografia instantània de l’espai. Això és el que volia explicar
Piet Mondrian. La gràcia d’aquest quadre també és que està inacabat,
i això implica que l’espai no s’acaba, es mou. És fluid en la percepció
i la memòria. L’espai està molt lligat al temps.
Henri Matisse parlava de l’espai capturat i en moviment. Aquí no cal
explicar-ho, n’hi ha prou de fer referència a la sardana, que crea un
espai públic i mòbil, perquè el cercle pot ser més gran o petit, lligat a
la música, etcètera. L’espai pot ser dinàmic, perquè les persones el fan
dinàmic.
També hi ha un altre concepte lligat a l’espai: capturar-lo. L’escultura
és un joc entre la massa i el buit, i hi són importants tant l’un com
l’altre. En una peça com Grup de família, de Henry Moore, la
importància és el buit entre els braços i el nen que hi ha dintre. Forma
part de l’escultura. Per tant, hem de considerar que l’espai és també
un joc entre el sòlid i el buit.
L’espai personal
La solitud del ciclista
Si parlem de l’espai personal entrem en un altre concepte. Jo he anat
molts anys en bicicleta, i vaig ser un dels primers d’anar-hi per Barcelona.
Anar en bicicleta per la ciutat és una mica diferent, ja que no és
un esport, és un mitja d’anar d’un lloc a un altre. Ets com un vianant
amb rodes, perquè si et trobes un amic et pares i pots parlar. En canvi,
dintre d’un cotxe no trobes ningú. Potser veus algú per la finestra, però
no pots tenir converses. Vas aïllat. Per tant, cal pensar en les criatures
quan van en cotxe estan aïllades, però si caminen o van en bicicleta
estan en comunicació amb la ciutat.
La solitud. Sempre s’ha entès que per estudiar la persona ha de tenir
un espai propi per reflexionar amb la informació i canviar-la per
coneixement. És importantíssim, això. Jo puc explicar dos casos
relacionats amb l’arquitectura. En el primer, s’estava projectant el port
Olímpic i l’arquitecte portuguès Álvaro Siza havia encomanat l’edifici
106 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat