Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

El temps lliure, de la necessitat al dret
que al matí anaven a l’escola normal i corrent, com l’entenem nosaltres,
i a la tarda anaven a aquests centres separats de l’escola. Històricament
els nens més petits de sis anys podien anar a l’escola, però només tres
hores al matí, de les vuit a les onze; ara s’ha allargat una miqueta i és
de les vuit a les dotze. Als centres de lleure hi van després de l’escola.
Com he comentat abans, alguns d’aquests centres que s’han construït
últimament són dintre del recinte de l’escola, però fins i tot en aquests
casos en què comparteixen recinte també s’intenta diferenciar molt,
tenen pressupostos diferents i fan les activitats diferents, i tot està
diferenciat de la mateixa manera.
Pregunta 6: Una pregunta ràpida: què ha passat al llarg de la història
de Dinamarca perquè els pares confiïn en els pedagogs socials?
Claus Jensen
Segurament hi ha moltes explicacions, però la que em ve més al cap
és que a la dècada dels cinquanta, que és justament quan es van començar
a crear aquests centres, a Dinamarca va sorgir el Moviment
Cultural Radical, que era un moviment que englobava pedagogs, arquitectes
i moltes més professions. Tota aquesta gent era bastant crítica
amb les institucions i amb el fet de tenir els nens institucionalitzats en
centres tan fixos. Des d’aleshores la professió sempre ha tingut present
aquesta crítica a les institucions, a la manera com estan organitzades i
com es desenvolupen. Això es fa palès en molts detalls, com per exemple
el mobiliari que tenen molts centres, o la manera com estan organitzats,
que és molt més semblant a una casa particular. Són molt familiars.
Segur que podem trobar centres on el mobiliari no és tan semblant al
de les cases, però a la majoria sí, i això és com tenir sempre una actitud
positiva cap a la família. No sé quina és l’actitud aquí a Espanya,
però a Itàlia, que hi he treballat bastant, sí que he notat que en la relació
que s’estableix amb els pares hi ha una actitud molt diferent. A
Itàlia aquesta actitud diferent cap a la família també la vaig observar,
perquè sempre es relacionaven la religió i la família i es consideraven
dues institucions molt lligades, tot i que alguns polítics, com per exemple
els d’extrema esquerra, no tenien una actitud positiva cap a aquest
lligam família-religió. El problema també és que tothom tingui una actitud
positiva.
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
51