Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Claus Jensen
de no professionals, que el voluntariat ens ho resoldrà tot, però sabem
que això no és possible.
Claus Jensen
La pregunta és molt interessant. Normalment quan es parla de les
pròpies experiències laborals es fan errors. Jo he oblidat donar alguns
detalls de la realitat que tenim a Dinamarca, perquè l’assumeixo com
a natural o la dono per descomptada. Ja sap que de vegades el que és
natural a Dinamarca no és natural trobar-ho aquí. A Dinamarca tenim
uns centres per als nens de menys de sis anys que es diuen, fent una
traducció literal, «Llar de Temps Lliure». Fa molts anys que se sap que
és important que els nanos no només puguin jugar, fer esport o dur a
terme altres activitats, sinó que tinguin directament un espai que sigui
seu on puguin estar-s’hi tanta estona com vulguin, trobar-se amb els
amics, fer el que vulguin, però que l’espai sigui seu. Els professionals
que treballen allà han estat estudiant tres anys i mig i han rebut la
mateixa educació que la resta de pedagogs, que és com ells anomenen
aquesta professió. Aquests són els que treballen amb nens i nenes de
zero a tres anys i de tres a sis anys. És molt positiu que a Dinamarca
aquesta professió englobi diferents tipus de centres, i els professionals
que treballen en aquests altres tipus de centre no són els professors
que donen l’educació obligatòria, sinó que són uns altres. Amb els
anys, com que és la mateixa professió, la gent treballa una temporada
en un parvulari, després passen a aquestes llars de temps lliure i després
potser a una escola bressol, etcètera. Com que és una mateixa professió
es pot anar canviant d’edats i d’activitats dels nens. Gràcies a aquesta
professió unitària, ja se’ls educa en les necessitats dels nens de zero a
catorze anys, perquè això també inclou clubs per a nanos més grans,
fins als catorze. Quan es prepara els professionals ja se’ls dóna formació
sobre el temps lliure en aquestes edats, però ells estan fent la mateixa
professió, la mateixa feina, tant si és en una escola bressol com si és en
un centre de lleure per a infants més grans. Aquesta tasca no és
escolarització, sinó que és una creació d’espais on els nens poden
gaudir del seu temps lliure.
Pregunta 3: Quantes hores estan oberts aquests centres? Durant quantes
hores hi poden anar els nois i noies? I qui subvenciona, qui paga tots
aquests professionals? I què passa si a part hi ha activitats quan, per
48 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat