Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Peter Moss
pràctiques tècniques, no realment ideològiques. En tots aquests anys
no he trobat, ni en el meu ni en cap altre país del món, cap política que
reconegui la possibilitat que hi ha diferents maneres de concebre les
coses i parlar-ne.
Em centraré principalment en la democràcia al centre, a l’escola. La
democràcia hauria de ser un estil de vida, una manera de relacionarnos,
no una matèria o una assignatura que s’ha d’ensenyar. Aquí vull
citar John Dubie: «La democràcia és principalment un mode de
convivència lligat a la cultura i les relacions socials del nostre dia a
dia. És una forma de vida personal controlada no només per la fe en la
naturalesa de l’home en general, sinó també per la capacitat humana
de raonar intel·ligentment i actuar quan les condicions són propicies.»
Ara us posaré uns quants exemples del que entenc per democràcia als
centres escolars.
Per democràcia s’entén la presa de decisions democràtiques sobre les
finalitats, pràctiques, ambients que volem crear, i ha d’involucrar els
nens i adults. Per tant, la democràcia ha d’incloure els nens, els pares,
els professors i els ciutadans. Per il·lustrar això us llegeixo una altra
frase de John Dubie: «Tots els afectats per les institucions socials hem
de poder intervenir en la seva producció i gestió.» També us vull parlar
d’una col·lega meva, Alison Clark, que treballa principalment en
l’enfocament en mosaic i en eines multimetòdiques per afavorir la
participació dels nens en aquesta presa de decisions. Us poso com a
exemple el seu últim projecte, que es deia Living Spaces, en què els
nens van poder col·laborar amb els arquitectes a l’hora de dissenyar
els centres educatius.
També s’ha de parlar de la producció democràtica en el sentit de la
coconstrucció de coneixements, valors i identitats, l’aprenentatge democràtic
amb la pedagogia del saber escolar i sobretot del potencial de
rebre resultats que no són els esperats. Aquí cito Carlina Rinaldi:
«S’atrofia el potencial del menor si ja es formula amb antelació fins on
pot arribar, quins són els resultats que n’esperem. Una pedagogia on
ja estan fixats els resultats finals que s’han d’aconseguir no és una
pedagogia democràtica.»
En tercer lloc, cal tenir en compte l’avaluació democràtica a través de
mètodes participatius de deliberació sobre les proves i el seu significat.
Segur que tots sabeu de què parlo quan em refereixo a la documentació
pedagògica que rebem.
80 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat