Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Jorge Wagensberg<br />
molts milions d’anys d’evolució. L’anguila jardinera és un peix que viu<br />
com un cuc. Viu dintre d’un forat a la sorra, i només surt <strong>de</strong>l forat i<br />
obre la boca contra el corrent per alimentar-se. És a dir, el corrent li<br />
fica el plàncton a la boca. Quan ja en té prou, tanca la boca i es protegeix<br />
amagant-se dintre <strong>de</strong>l forat. Si alguna vegada aneu a Cuba o Santo<br />
Domingo i feu submarinisme en platges a prop <strong>de</strong>ls esculls <strong>de</strong> corall,<br />
veureu un <strong>de</strong>ls espectacles més increïbles <strong>de</strong>l món. Es veuen totes les<br />
anguiles que estan al seu forat, i si vas nedant cap a elles es van amagant<br />
i no tornen a sortir fins al cap <strong>de</strong> cinc minuts. Aquesta és la màxima especialització,<br />
és una regressió: l’anguila jardinera té espina dorsal, aletes<br />
i bufeta natatòria, té circulació sanguínia i viu com un cuc. És a dir,<br />
és com el coala, un especialista que ho basa tot en l’eucaliptus, que<br />
pràcticament no es mou. Té una eficàcia energètica terrible, ja que <strong>de</strong><br />
fet no en gasta, i no té enemics. Està enfilat en una branca i quan té<br />
gana fa el mateix que l’anguila: obre la boca i si el vent em posa una<br />
fulla a dintre, ja em pensaré si la tanco i me la menjo. Però és clar,<br />
compte si li passa alguna cosa a l’arbre, perquè només menja això. La<br />
seva base és especialitzar-se totalment, ja que l’eucaliptus és tòxic per<br />
a pràcticament totes les espècies.<br />
Els homínids han progressat en sentit contrari, som com les rates o els<br />
ocells: gastem molta energia, no parem ni un minut, si no mengem<br />
una cosa en mengem una altra, si no ens protegim d’una manera ho<br />
fem d’una altra. És a dir, que hem pres una opció entre el generalista i<br />
l’especialista, i tot <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> la incertesa <strong>de</strong> l’entorn. Si la incertesa <strong>de</strong><br />
l’entorn és baixa es pot ser un especialista, fer una regressió o anar<br />
enrere en el teu ambient. No passa res, progressar no és obligatori.<br />
L’anguila jardinera ha pogut regressar perquè ha trobat un ambient<br />
propici per fer-ho. En un altre ambient seria la primera que es menjarien.<br />
La <strong>de</strong>finició <strong>de</strong> progrés serveix com a mínim per aquesta i<strong>de</strong>a.<br />
Progressar respecte <strong>de</strong> la incertesa <strong>de</strong> l’entorn és guanyar in<strong>de</strong>pendència,<br />
però en aquest entorn és on hi ha tots els altres individus. Aquí<br />
entrem en el dilema, que és social i polític. Resulta que el que es diu<br />
pensar, ho fa un cervell, una ment humana. No pensen ni mig cervell,<br />
ni un cervell i mig. La individualitat <strong>de</strong> l’esser humà respecte <strong>de</strong>l<br />
pensament i el coneixement està <strong>de</strong>finida biològicament. Llavors la<br />
política què és? Doncs saber com prendre <strong>de</strong>cisions si som dos o més.<br />
Hem <strong>de</strong> conversar i pactar. Aquí és on po<strong>de</strong>m revisar la història, perquè<br />
hi ha hagut una doble evolució. La humanització, entre els homínids,<br />
142 44a <strong>Escola</strong> d’Estiu <strong>de</strong> l’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> Mestres Rosa Sensat