Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Jorge Wagensberg
molts milions d’anys d’evolució. L’anguila jardinera és un peix que viu
com un cuc. Viu dintre d’un forat a la sorra, i només surt del forat i
obre la boca contra el corrent per alimentar-se. És a dir, el corrent li
fica el plàncton a la boca. Quan ja en té prou, tanca la boca i es protegeix
amagant-se dintre del forat. Si alguna vegada aneu a Cuba o Santo
Domingo i feu submarinisme en platges a prop dels esculls de corall,
veureu un dels espectacles més increïbles del món. Es veuen totes les
anguiles que estan al seu forat, i si vas nedant cap a elles es van amagant
i no tornen a sortir fins al cap de cinc minuts. Aquesta és la màxima especialització,
és una regressió: l’anguila jardinera té espina dorsal, aletes
i bufeta natatòria, té circulació sanguínia i viu com un cuc. És a dir,
és com el coala, un especialista que ho basa tot en l’eucaliptus, que
pràcticament no es mou. Té una eficàcia energètica terrible, ja que de
fet no en gasta, i no té enemics. Està enfilat en una branca i quan té
gana fa el mateix que l’anguila: obre la boca i si el vent em posa una
fulla a dintre, ja em pensaré si la tanco i me la menjo. Però és clar,
compte si li passa alguna cosa a l’arbre, perquè només menja això. La
seva base és especialitzar-se totalment, ja que l’eucaliptus és tòxic per
a pràcticament totes les espècies.
Els homínids han progressat en sentit contrari, som com les rates o els
ocells: gastem molta energia, no parem ni un minut, si no mengem
una cosa en mengem una altra, si no ens protegim d’una manera ho
fem d’una altra. És a dir, que hem pres una opció entre el generalista i
l’especialista, i tot depèn de la incertesa de l’entorn. Si la incertesa de
l’entorn és baixa es pot ser un especialista, fer una regressió o anar
enrere en el teu ambient. No passa res, progressar no és obligatori.
L’anguila jardinera ha pogut regressar perquè ha trobat un ambient
propici per fer-ho. En un altre ambient seria la primera que es menjarien.
La definició de progrés serveix com a mínim per aquesta idea.
Progressar respecte de la incertesa de l’entorn és guanyar independència,
però en aquest entorn és on hi ha tots els altres individus. Aquí
entrem en el dilema, que és social i polític. Resulta que el que es diu
pensar, ho fa un cervell, una ment humana. No pensen ni mig cervell,
ni un cervell i mig. La individualitat de l’esser humà respecte del
pensament i el coneixement està definida biològicament. Llavors la
política què és? Doncs saber com prendre decisions si som dos o més.
Hem de conversar i pactar. Aquí és on podem revisar la història, perquè
hi ha hagut una doble evolució. La humanització, entre els homínids,
142 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat