Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Peter Moss
ensenyar s’ha de regir per aquests estàndards i no es pot moure d’aquestes
regulacions.
Ni els neoliberals ni els neoconservadors no volen que els valors
democràtics siguin valors fonamentals dels centres. Per tant, han creat
centres sense democràcia que ens acaben conduint a considerar els
nens uns objectes dels quals s’ha de tenir cura i estandarditzar com a
reproductors del coneixement. Conceben que l’escola és un recinte
on s’apliquen el que Nicolas Rose anomena tecnologies humanes per
aconseguir una sèrie de resultats predeterminats que s’estableixen
segons les normes. L’escola és un negoci que ven un producte als
consumidors, que són els pares. El professor és considerat un tècnic, i
la seva feina consisteix a aplicar aquestes tecnologies humanes per
obtenir els resultats que s’han anunciat prèviament. En resum, han
creat una educació basada en unes idees i pràctiques antiquades,
tècniques, divisives, repressives i, sobretot, irrellevants en l’estat actual
de les coses, i que no ofereixen cap esperança de futur. Necessitem
renovar i repolititzar l’educació basant-nos en la democràcia com a
valor fonamental.
Vull començar la segona part de la meva presentació amb una citació
de Gerd Hiester, que és un dels meus escriptors favorits: «En una
societat democràtica la finalitat de l’educació no es dóna per feta, sinó
que és un tema de debat i deliberació constant. La situació actual als
països occidentals dificulta el debat democràtic sobre l’educació. Cal
reconèixer que l’educació és una pràctica moral i no una pràctica
tècnica.» Afegeixo que és una pràctica moral i política, no només tècnica
i de gestió de gerència.
Per renovar i repolititzar l’educació ens cal tenir en compte, en primer
lloc i molt important, una pràctica política i ètica. En segon lloc hem
de tenir en compte que hi ha valors i perspectives plurals, i també, tal
com diu Chantal Mohr, la dimensió de l’eternisme inherent a les relaciones
humans. D’això en concloem, doncs, que no hi ha una resposta
correcta, no hi ha una única solució tècnica, no hi ha res que provi
que una pràctica és la millor. Hem d’afrontar tota la complexitat de la
diversitat i ser capaços d’acceptar-la. En tercer lloc, hem de donar
importància als temes clau en l’educació. En resum, jo penso que
sempre hi haurà diferents perspectives, interessos i maneres d’entendre
el camp de l’educació. No hi ha l’oportunitat de tenir una única opció,
sinó que sempre haurem d’estar en negociacions constants, i que cada
78 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat