Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Virgínia Ferrer
ella li va respondre que «al paquet informàtic d’avaluació de les conductes
que ens han enviat hi ha aquest apartat, i era el que més s’hi assemblava».
Imagineu-vos que amb cinc anyets us queda a l’expedient
que sou un líder destructiu. Les presses també ens fan fer aquests errors.
Anem avançant una miqueta per no repetir-nos. Un aprenentatge
raonat, profund, sostenible, dins l’aula, requereix processos llargs,
requereix altres tempos. A vegades notem que els mestres estem molt
atabalats i pensem que més és millor, i jo crec que menys és més. Pensem
que com més tasques facin els alumnes més competents sortiran,
i no ens adonem que un sol experiment, un sol treball de recerca ben
fet, aprofundit, raonat, ben elaborat i discutit, treballat amb llenguatges
múltiples, connectat amb diferents camps de coneixement... Una sola
experiència d’aquestes, gratificant, rigorosa, ben feta, amb sentit i
significat, val més que deu treballets fragmentats, que el que fan és que
senzillament l’alumne es converteixi en una màquina de produir sense
sentit. Aquestes condicions no es donen i fan difícil tirar endavant
altres maneres de treballar, i s’opta per una resposta de defensa ràpida.
Una resposta més pràctica és tornar a fer un programa escolar que
tingui presents aquests problemes de la simplificació i la reducció,
tenint en compte el dret i l’obligatorietat de l’educació, malgrat que de
vegades el missatge sigui una mica confús.
En la línia que dèiem al principi de reformar el pensament, penso que
si fem aquesta operació d’inversió i desacceleració, si seguim aquesta
línia ecosistèmica per intentar fer més sostenible la nostra activitat i la
dels alumnes, també caldrà fer un procés de desconstrucció. Cal
desconstruir un seguit d’esquemes, un pensament i un coneixement
que ens permetin obrir noves possibilitats, evidentment des dels marcs
oficials, però sempre sense sotmetre’ns-hi passivament, que puguin
transcendir-nos, que vagin més enllà. Hem de mirar de desenvolupar
un tipus de pràctica molt més lliure i més personalitzada. Això no vol
dir laissez faire ni farem el que ens peti, ni una escola lliure sense cap
mena d’autoregulació. És una tasca bastant més subtil.
D’altra banda, estem en una societat del coneixement entròpica.
L’entropia és una qualitat de tots els sistemes complexos per la qual la
degradació tendeix a créixer. L’univers és entròpic. El nostre sistema
de producció i consum és entròpic: genera molts objectes, molta
producció, molta productivitat, més demanda, més objectes, fins a arribar
la crisi. El sistema no pot incorporar tanta producció, baixen els
66 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat