Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Miquel Àngel Essomba
basada en aquesta acció de compravenda, ja que no preveu que una
persona pugui donar el seu temps gratuïtament i sense rebre res a canvi,
perquè el banc del temps planteja la compravenda de temps com si fos
un producte. El temps que es regala, si pensem en educació i en atenció
a la diversitat, és un element fonamental, perquè la gratuïtat del temps
és l’única possibilitat de construir un vincle en el marc de l’aprenentatge.
És des de la gratuïtat que les persones són conscients i ens adonem
que pot existir i construir-se una estimació en els altres. Com diria
Philippe Meirieu a Frankenstein educador, és un element fonamental
per fer de l’educació i els processos educatius un espai de seguretat on
les persones puguin créixer i desenvolupar-se lliurement, i des del meu
punt de vista és d’això del que es tracta. No podrem construir vincles
emocionals afectius i en una situació d’aprenentatge si en algun moment
o ocasió no tenim capacitat de construir gratuïtat en les relacions amb
el temps, de regalar el nostre temps.
Es fa difícil que una mestra o un mestre puguin generar processos
educatius interessants si la primera cosa que fan quan els pares o mares
arriben cinc minuts tard a buscar la criatura a les cinc de la tarda és
dir-los: «Ho lamento molt, no puc parlar amb tu perquè la meva jornada
laboral s’acaba a aquesta hora.» Molt difícilment una tutora o tutor
podrà atendre la seva canalla i generar-hi un vincle afectiu si quan
entra per la porta de l’escola no s’atura i dedica un temps a parlar amb
les famílies d’aquelles persones, perquè ha d’entrar molt ràpid, ja que
té una reunió o ha d’anar a fer la programació. Arriba l’hora del pati:
«Ho sento molt, ara no et puc atendre que haig d’anar a fer les fotocòpies
de la propera activitat.» La gratuïtat del temps que les persones regalen
és un element fonamental, perquè en aquest espai de seguretat o vincle
emocional afectiu les persones se senten en condicions de desplegar
tot el seu potencial.
Ja hem dit que el temps no és lineal, com una carretera, sinó que jo
més aviat parlaria d’un temps espiral. És una espiral que d’alguna manera
avança en línia, però avança recuperant i reconstruint a partir
d’allò que es fa, talment com una espiral. És precisament aquesta
dimensió del temps el que ens dóna la possibilitat del temps, si entenem
el que és una perspectiva espiral i no lineal, que se’ns obre la creativitat.
Què vol dir ser creatiu? Inventar coses noves? Ni molt menys. Les
persones expertes en creativitat ens diuen de manera molt tranquil·la i
planera que ser creatiu vol dir simplement reconstruir i reelaborar allò
96 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat