Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

La humanització de l’home
vol dir conversar? Parlar abans d’escoltar i escoltar abans de parlar,
mira que és senzill. En la nostra vida quotidiana no ho fem. Si això ho
fem a l’escola queda com prestigiat per sempre. L’altre dia explicava
que en els vint anys que he estat en una aula, com tothom més o
menys, quan feies una pregunta i el professor callava i pensava, la gent
deia: «Mira, no ho sap.» Això no té prestigi. La nostra tendència és
buscar la resposta que tenim més a mà, per llençar-la sobre la taula i
salvar el nostre prestigi social. Un pas important en la humanització és
donar-los a la conversa i a l’error el valor que tenen.
Ara seré una mica més fort: penso que abans dels deu anys potser
només tindria sentit conversar en diferents idiomes. En aquesta edat es
poden aprendre un, dos i tres idiomes. Quan sento aquest debat de si
un idioma o dos, és que realment no puc comprendre on estic vivint.
Si avui en dia aneu pel món, la gran diferència del nostre país, que és
a la cua de moltes coses en el progrés europeu, és que ningú no parla
més d’un idioma. Catalunya se salva molt respecte a la resta d’Espanya,
però normalment tothom parla castellà i prou, aquí es parla català i
castellà i algú una mica de francès i anglès. En una escola es podrien
aprendre llengües fins als deu anys, conversar en cinc, sis, set o fins
i tot vuit idiomes; tota la resta es pot aprendre després. Parlar en diferents
llengües crearà confusió, però és una confusió positiva, que acaba
molt bé. No es pot aprendre un idioma sense aprendre una cultura.
No hi ha cap feixista que parli més de tres idiomes, n’estic convençut.
Si truques a qualsevol companyia a Espanya i parles en anglès, et contestaran
«Perdona?». Dels presidents dels governs d’Espanya no n’hi
ha cap que parli anglès, i veus que fan comèdia parlant amb el Bush o
l’Obama i riuen: estan fent comèdia, perquè no entenen res. Truques a
qualsevol companyia d’Europa, a Sèrbia, Albània, Lituània o França, i
pots parlar en anglès o francès o algun altre idioma, potser el castellà
fins i tot. Això es un símptoma de poca humanització.
Un anglès que només parla anglès és la mateixa barbaritat que un habitant
de Marbella que només parla castellà. No només pots aprendre
un idioma sense aprendre lògica, matemàtiques, relacions... de tot; és
que aprendre una llengua és una cosa que et queda. Per exemple,
l’alemany tens el verb al final, són diferents maneres de construir frases.
El teorema de Pitàgores s’oblida en sis mesos. Aprendre a parlar
no s’oblida mai, com ningú no s’oblida mai d’anar en bicicleta. Com a
mínim l’assignatura de conversa jo la posaria, que és senzillament que
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
147