Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Jorge Wagensberg
dintre de la seva obra. Si mireu un quadre de Dürer amb una lupa, el
trobareu entre els seus personatges, Hitchcock persegueix els seus
ocells, etcètera. Fa poc he fet un assaig que diu que un nou gènere
literari seria aquell que collés els cargols del mètode científic, que és
molt dur. Es tractaria d’evitar tot allò que és superflu; no és el mateix
una novel·la de 1.800 pàgines que una de 300. Per un científic, si en
una novel·la de 1.800 pàgines n’hi treus 300 i canvia poc, és que hi
havia alguna cosa supèrflua. Un conte seria més científic que una novel·la,
un poema seria més científic que un conte i un aforisme seria
més científic que un poema, però es pot ser un gran novel·lista com
Proust, que escrivia textos immensos. Només vull dir que hi ha una
frontera interessant a treballar, una frontera entre la ciència i l’art en
general que pot provocar aquesta humanització.
Curiosament, la humanització també és una manera de tractar el jo,
posant-lo o traient-lo del centre, i els errors. Bona part de la humanització
de l’home ha partit de la manera com es tracten les contradiccions i
com es tracten els errors. Resulta que la ciència oscil·la entre el que és
veritat i el que no; l’ètica ho fa entre el que es bo i el que no; la justícia,
entre el que és legal i el que no, etcètera. Però en el cas de la humanització,
quan fem col·lectius i quan parlem dels individus, és important
com tractem l’error. Un error és no tractar l’error. És a dir, un
error és deixar que les contradiccions facin que el nostre coneixement
sigui incoherent. Bona part del camí cap a la humanització i del progrés
dels humans ha estat reconèixer que el progrés és una eina, i això
curiosament ve del mètode científic. El científic s’està equivocant
contínuament. Al museu tenim un gran problema, que és com fer arribar
la idea que la ciència no és el que transmeten la resta de museus
de la ciència i molts llibres de divulgació. Anuncis com «això està científicament
demostrat» indiquen fins a quin punt no es té ni idea del
que és la ciència. Que una cosa estigui «científicament demostrada»
no vol dir que sigui veritat. En realitat el científic treballa contínuament
amb i per l’error, i en el moment que no fa un error és quan publica un
article o li donen un premi per la seva tasca d’investigació. Això els
mestres ho haurien de tenir en compte en una classe.
Hi ha pocs mestres que fomentin la conversa. La humanització passa
per la conversa. Jo crec que la paraula silenci es va inventar en una escola,
sincerament. Fa un temps vaig proposar que s’hauria d’inventar
una assignatura de conversa, més important que qualsevol altra. Què
146 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat