Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

L’organització dels centres amb o sense democràcia
d’educació que es prenen a escala europea cada vegada són més importants.
Estic convençut que un 99,9 per cent dels ciutadans europeus
no són conscients de la importància que tenen les preses de decisions
a escala europea i no són ciutadans actius que participin en aquesta
presa de decisions. Finalment, en tercer lloc, també cal fer més recerca
en matèria de democràcia. Actualment totes les recerques es fan des
d’un punt de vista tècnic, sobretot les fan experts tècnics, i majoritàriament
estan en llengua anglesa, i hauríem de passar a una situació en
què fos la ciutadania mateix la que fes aquestes recerques, perquè la
democràcia als centres educatius està molt lligada a la cultura de cada
lloc. Tal com diu el meu col·lega Gesthard: «S’ha d’oferir una manera
diferent d’entendre i imaginar la nostra realitat social i es necessiten
més estudis de casos que han passat a escala local, més descripció
d’experimentacions o noves propostes a escala local.» M’agradaria saber
si vosaltres us heu trobat recerca en estudis de casos aquí a Espanya o
a Catalunya que parli de com s’experimenta la democràcia als centres,
perquè al Regne Unit sí que hi ha centres molt democràtics i on es fan
totes aquestes experimentacions, però en canvi no s’escriu sobre
aquestes propostes o nous corrents. Em pregunto si aquí rebeu informes
escrits sobre noves experiències.
Com a conclusió us diré que per mi l’opció col·lectiva més important,
si volem que la democràcia sigui un valor fonamental en la nostra
educació —i per col·lectiva entenc democràtica, perquè totes les
opcions individuals de partida ja no són democràtiques—, és observar
com s’organitzen els centres realment quan hi ha democràcia. Acabo
amb una citació d’uns col·legues anglesos meus que es diuen Wilfred
Karl i Anthony Harlet: «Qualsevol visió sobre l’educació que es prengui
seriosament la democràcia ha d’estar en contradicció amb les reformes
educatives que entenen els llenguatges i valors de mercat de
l’educació com un producte de compra i consum. La llibertat d’elecció
és un principi fonamental per determinar les polítiques educatives,
però el concepte d’elecció no només es refereix als drets dels individus
per aconseguir els seus interessos en un mercat competitiu. En una
democràcia els individus no només expressen les seves preferències
personals, sinó que fan eleccions públiques i col·lectives a favor del
bé comú de la societat.»
Moltes gràcies.
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
83