Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Miquel Àngel Essomba
complexa. S’han de donar un seguit de condicions que, sincerament,
crec que encara no es donen.
D’una banda, s’han de donar les condicions per desaprendre determinades
rutines viciades que tenim, no ja com a professionals de
l’educació, sinó com a persones, en relació amb el temps. Per exemple,
hem de desaprendre el valor de la repetició, que està profundament
incardinat dins de la nostra concepció pedagògica i de la nostra
mentalitat educativa. En moltes ocasions ho veiem com una solució,
com una sortida davant de determinats problemes que ens apareixen
en el marc de l’educació, però si ens situem en la perspectiva del present,
de l’ara i aquí, veiem que som clarament conscients que hem de
desaprendre d’aquesta dimensió, perquè mai no hi ha retorn. Repetir
mai no ens possibilitarà ni ens donarà la possibilitat de recuperar allò
que en un moment determinat ja no vam poder atrapar, perquè en el
moment de la repetició jo ja no sóc el mateix que era. Per tant, la meva
nova condició em situa en noves dimensions i perspectives que fan
que, en repetir una qüestió que ja forma part del meu passat, no pugui
ser identificada de la mateixa manera, perquè jo la reconstrueixo a
partir del temps present. També hem de desaprendre una qüestió
profundament arrelada a la nostra pedagogia quotidiana com és la
propedèutica. Sempre estem preparant i formant per a l’esdevenidor,
per a allò que encara ha de venir. Com deia al principi de la meva
intervenció, sempre preparem allò que ha de venir en funció de la tradició
i el passat. Hem de fer una bona etapa d’educació infantil per
després fer una bona etapa d’educació primària. Hem de fer una bona
etapa d’educació primària per després fer una bona etapa d’educació
secundària obligatòria. Hem de fer una bona etapa d’educació
secundària obligatòria per després fer un bon batxillerat o cicle formatiu.
I així sempre, amb la qual cosa mai no sabem on som. Jo us confio que
aquest és un dels meus traumes d’infantesa: mai no sabia on era. A
principi de curs sempre sentia que el mestre o la mestra deien:
«Benvinguts al curs més important de la vostra vida, perquè aquest
curs és el que us prepararà molt bé per al curs vinent.» Desaprendre
això també implica desaprendre elements que potser formen part de la
nostra vivència més íntima com a persones educades, com a persones
que hem participat en determinats processos educatius. És importantíssim
desaprendre aquesta propedèutica, perquè és una trampa i mai
no s’hi arriba. És la pastanaga davant del morro del ruc, el mite de
98 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat