Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Miquel Àngel Essomba
diagnosticant deixa d’existir. Si no entrem en una dinàmica d’entendre,
no un resultat, sinó un multiresultat, és a dir, una avaluació constant,
continuada, de diverses parts i elements del procés, es fa francament
difícil situar-nos en la perspectiva d’una adequada atenció a la diversitat.
No només tenim feina a generar processos per desaprendre determinades
condicions, sinó que també hem de reprendre determinades
qüestions que han quedat pel camí, menystingudes sota l’estora. Hem
de reaprendre l’educació en valor del compromís. I què té a veure això
amb el temps? Doncs una cosa molt important, perquè al cap i a la fi,
què vol dir comprometre’s? Comprometre’s vol dir que un estira com
una goma el temps i diu que allò que avui és present, també ho serà en
el futur. Si no reaprenem el valor profund del compromís i aprenem a
arrossegar determinades qüestions del present cap al futur, es fa difícil
que puguem generar un procés educatiu i establir una dinàmica favorable
a aquesta pedagogia de l’existència en un marc de complexitat i
diversitat. Hi ha una altra actitud molt oriental, i les persones que coneixeu
altres cultures, com per exemple la xinesa, ho sabeu prou, que
és la perseverança. Hem de reaprendre el valor profund de la
perseverança. El compromís vol dir que jo garanteixo que el que hi ha
ara i aquí també hi serà demà i allà. La perseverança implica allò que
existia en el passat també existirà, si s’escau, en el present, i que per
tant no ens hem de desanimar i defallir. Cal introduir el valor de l’esforç
i la constància, és a dir, de la perseverança, com un element important
de la pedagogia de la existència, que no pot existir desvinculada de la
dimensió del passat. Hem de ser perseverants, no podem caure en
la moda que diu que l’hem de desaprendre, sinó que hem de reaprendre
la perseverança, que ens situa en una nova lògica i en un nou marc
de treball educatiu de la persona. De la mateixa manera, hem de reaprendre
el valor profund de la paciència. La paciència és l’amplada
del temps del present. El present pot ser molt restringit, molt petit, o
pot ser molt ample. La paciència és l’eina que ens permet eixamplar la
dimensió del temps, és aquell infant de quatre o cinc anys que ens
demanarà insistentment que li comprem un gelat i nosaltres li
demanarem que tingui paciència, perquè primer ha de dinar i després
es podrà menjar el gelat, perquè si no es quedarà sense gana. Cal
educar en la paciència, fer veure als nens i nenes que el temps immediat
que estan vivint forma part del mateix paquet i dimensió que el temps
que vindrà després de dinar. D’aquesta manera l’ajudem a eixamplar
100 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat