Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

El temps
En aquest sentit us recordaré aquell anunci de l’ajuntament de Barcelona
en què un pare desesperat de trenta-pocs anys trucava als avis
preguntant si podien fer-li un cangur dels nens i els avis li deien que
tenien un curset de dansa, l’endemà un viatge a Montserrat, el dia
següent no sé quina activitat, etcètera.
També ha canviat la relació de l’usdefruit del temps dels infants amb
el dels més grans. Això que passa intergeneracionalment també podem
entendre i convenir que passa des d’una perspectiva institucional. El
temps de l’escola no sempre coincideix amb el temps de la família, i
això és un obstacle important a l’hora de construir temps present. Per
exemple, en la participació. Si la participació és diàleg i experiència, si
no passa pel text escrit o per una foto o un vídeo que et relata
determinades vivències o experiències de les persones, sinó que creiem
realment que la participació es construeix parlant de tu a tu i sent i
experimentant aquesta participació, veiem clar que a vegades el temps
de l’escola, que funcionarialment s’acaba a les cinc de la tarda, no
necessàriament coincideix amb el temps de la família, que, pel que fa
a mi, després de la jornada laboral acostuma a començar a quarts de
vuit. De vegades hi ha una dissincronia en el temps de l’escola i en el
temps de la família que és difícil de superar. La mateixa complexitat de
la nostra societat fa que de vegades el temps de treball i el temps familiar
no tinguin aquesta sincronia. I ja no us dic res de la sincronia entre
el món de l’escola i el del treball, una qüestió que afecta i de manera
molt important les noves generacions.
Jo diria que quan parlem de pedagogia, temps i complexitat, aquesta
no és l’única dificultat que tenim sobre la taula. Crec que tenim una
altra oportunitat que apareix precisament a partir d’aquesta complexitat,
i a la qual costa donar resposta des de la perspectiva de les possibilitats
i limitacions dels nostres models pedagògics. Em refereixo al que els
anglesos anomenen longlife learning, l’aprenentatge al llarg de la vida.
En aquesta societat complexa, el temps ha trencat les fronteres de
l’educació, i aquella visió fragmentada que l’educació només corresponia
a les generacions joves i que a partir de un moment determinat
ja no tenia ni prenia més sentit s’ha acabat. Avui les persones que
vivim en una societat complexa i diversa sabem que necessitem educar-nos
i que necessitem la formació per fer front als reptes de la societat
de la informació i el coneixement, des dels zero fins als noranta-nou
anys. A partir dels cent ja veurem què ens inventem, però almenys fins
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
89