Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Jorge Wagensberg
Tot el procés científic oscil·la entre l’observació i la comprensió. Si
ens fem la primera pregunta, què té en comú la humanitat, per fer-hi
una aproximació científica ens hauríem de demanar què tenen en comú
tots els éssers humans. Aquesta primera pregunta us la deixo per reflexionar;
jo penso que si mirem què tenen en comú avui tots els éssers
humans, la resposta és la declaració de drets de l’home. Aquesta
declaració no ha estat una conquesta de les creences i de les tradicions,
sinó del coneixement objectiu, intel·ligible i dialèctic, una cosa molt
propera a la ciència, però no anem tan ràpid. Al final vull proposar
una tesi que no se si inquietarà algú de vosaltres. El que vull és donar
alguna pista. A part d’això, què tenen en comú els éssers humans?
Doncs que vénen dels homínids, i aquests vénen d’una única cèl·lula,
i això és bastant fort. És fort pensar que hi una única cèl·lula que és la
mare de tots els éssers vius i que d’aquí hem anat caminant fins als
éssers humans.
Si hi ha un concepte que es pot relacionar amb aquesta cursa que ens
porta d’un bacteri a nosaltres mateixos és la paraula progrés; Déu n’hi
do si s’ha complicat la cosa, des d’un bacteri fins a tu o jo. Aquest és
un concepte filosòfic, científic, del diccionari de la vida quotidiana,
però que té un significat que ha creat i segueix creant una gran polèmica.
Per mi és la mateixa polèmica que es crea respecte de l’individu, la
individualitat, el que anomenem ésser humà.
Què vol dir progrés? El significat de les paraules és interessant. És
molt freqüent que l’ús d’una paraula en la vida quotidiana depengui
molt de cada individu, però quan es fa servir en un sentit científic vol
dir que ha adquirit un nivell d’universalitat, d’objectivitat i de rigor
que enriqueix la paraula quan torna al diccionari comú. En ciència, la
paraula progrés està sota sospita, o fins i tot defenestrada. Si a un biòleg
li dius la paraula progrés et mira els peus i et diu: «Com pots pronunciar
una paraula tan connotada culturalment, antropològicament, per
referir-te als sistemes biològics?» És important dir que això ha passat
molt sovint. Per exemple, abans de Newton la paraula força era una
paraula de la vida quotidiana. No és el mateix aguantar un piano amb
la mà dreta que aguantar una ploma, i des d’aquest punt de vista la
paraula força té un sentit ben clar. La força, en ciència, es defineix com
la capacitat de moure un objecte material. La capacitat de moure una
força es diu treball. En la vida quotidiana la paraula treball també té un
sentit que no és el que té en física. (Per cert, treball ve de la paraula
132 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat