Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Claus Jensen
molts anys va ser molt important diferenciar clarament la feina que
tenia un professor i la feina que ells anomenen pedagogia. La manera
com els nens s’organitzen entre ells mateixos i la manera com el sistema
educatiu tendeix a organitzar les activitats dels nens són molt
diferents.
Ara us donaré alguns exemples de què és l’estructura formal de l’escolarització,
i després us explicaré l’estructura de la pedagogia social,
que és molt més informal. Aquestes diferències es poden veure directament
en el mobiliari i en la manera com organitzes una sala, i llavors
ja veuràs també quines activitats vols desenvolupar-hi pel mobiliari
i l’organització que hi ha.
Aquesta setmana estava fent un taller sobre l’espai i la classe que teníem
era molt semblant al tipus de sala on som ara. Ara tots m’esteu mirant,
menys els que estan dormint, i aquesta és la idea principal. Esteu esperant
que jo digui alguna cosa important, però les relacions que s’estableixen
són molt clares: tots esteu parant atenció al que passa aquí dalt en
comptes de parar atenció a les relacions interpersonals entre vosaltres.
Això no té res a veure amb el temps lliure. Segur que si estiguéssiu en
el vostre temps lliure mai no us organitzaríeu com a grup d’aquesta
manera. Aquesta estructura també pot ser molt útil; segur que hi ha
bones activitats de professorat que es fan amb aquest tipus d’estructura.
La qüestió és quantes hores necessitem passar en una estructura com
aquesta durant el dia o si també seria necessari passar part del nostre
temps en estructures diferents on cadascú pot afrontar els seus reptes.
Als parvularis també hi veiem aquest tipus d’estructures, que es
repeteixen durant el dia. Normalment és el professor qui és el centre
d’atenció, però també podrien ser altres nens, que, per exemple, fessin
una representació per a la resta de la classe. Està bé que de tant en tant
hi hagi aquesta organització al parvulari, i que tots els nens prestin
atenció a una sola cosa, però la qüestió és veure quantes hores necessitem
mantenir aquesta estructura.
Ara passarem a mirar altres estructures més informals.Observem una
plaça de Gràcia a veure què passa quan disposem del nostre temps
lliure i creem estructures informals. Seria molt curiós i molt sorprenent
veure que en aquesta plaça tothom estigués disposat de la manera que
esteu disposats o organitzats vosaltres ara. Aquí passaria el mateix: si
de sobte digués «hem arribat a la pausa», segur que tots us aixecaríeu,
sortiríeu a fora, formaríeu de manera natural grups de quatre, cinc o
42 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat