Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Jorge Wagensberg
fet, això? Per què es fa, això?» «Per tradició, és que ho hem fet sempre.»
Hi ha una diferència molt gran. Si mireu les tradicions, veureu que
gairebé sempre s’han inventat per cohesionar o crear un col·lectiu,
com per exemple els himnes. No sé si aquí hi ha algun musicòleg. És
una pregunta que tinc per als musicòlegs, perquè un dia em va passar
una cosa increïble: en els últims Jocs Olímpics, va pujar una noia de
Lituània a recollir la seva medalla d’or, va sonar el seu himne i em vaig
emocionar. M’estava emocionant, perquè hi ha la trampa de l’himne.
L’himne està fet amb unes octaves i unes harmonies que et toca la
corda directament i et comences a emocionar i a plorar. És una manera
de crear una identificació col·lectiva, respon a la idea de crear
identificacions col·lectives que van en contra de la independència individual
i del que jo crec que és la humanització. Per mi humanitzarse
és guanyar independència dels individus i dels col·lectius que respecten
la identitat individual. El col·lectiu progressa si el col·lectiu com
a tal també guanya independència. Posem l’exemple de la pregària,
que en tenen totes les religions i que sempre consisteix a repetir alguna
cosa. Aquest és un invent per deixar de pensar, no per pensar; és
una manera de deixar el cervell en blanc. Els místics encara tenen una
certa excusa, perquè diuen que amb això fan un salt a visions increïbles.
Tret de l’excepció dels místics, que és difícil de saber si els passa,
perquè per a això s’ha de ser místic, la idea de repetir alguna cosa és la
millor manera de posar el cervell pla. L’1 o el 2 de l’exèrcit tampoc no
és una estratègia per guanyar una batalla, és perquè en el moment que
diguin ataca tu ataquis sense pensar i no qüestionar-te per què haig de
atacar. Això és part de la instrucció militar, i és una deshumanització.
És a dir, qualsevol iniciativa que eviti el pensar o la conversa és una
tècnica de deshumanització.
Jo crec que les tradicions són el gran enemic, no els costums, i insisteixo
en la diferència. N’hi ha algunes de grotesques... per exemple, heu vist
com fan la coronació de la reina d’Anglaterra o la sessió d’obertura del
Parlament anglès? Mires la retransmissió d’això i realment és una coreografia
increïble. Hi ha un text de l’època en què es va inventar tot
això —de fa molt poc temps, ja que totes les tradicions en realitat són
recents—, d’un intel·lectual de Londres, que diu que suposa que quan
el poble anglès tingui més coneixement i sigui més espavilat s’adonarà
que és una ximpleria i abandonarà les tradicions, però no, la tradició
es queda per tradició. Per tant, per què hem d’eliminar aquesta para-
144 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat