Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Peter Moss
recerca de l’ordre com a resposta al caos dels interessos individuals, i
en segon lloc, la recerca d’una moralitat arrogant com a nexe social
per garantir la seguretat de la classe política davant els perills interns i
externs.»
L’aliança del neoliberalisme i el neoconservadorisme ha estat un fracàs
total a l’hora d’enfrontar-se a les quatre qüestions que us apuntava ara
fa un moment. Quan s’enfronta a la diversitat, el que fa el neoliberalisme
és promoure l’hiperindividualisme o el subjecte autònom, i el
neoconservadorisme l’única opció que dóna és que demanar als governs
que la regulin més. Quan s’enfronten a la interconnectivitat, el que
volen promoure és més competència i les relacions de mercat. Quan
s’enfronten a la desigualtat, el que fan és tractar-la com un valor positiu
i cada cop la regulen més, per mitjà dels governs, per així controlar-ne
les conseqüències i mantenir l’ordre. Finalment, quan s’enfronta a la
supervivència, el neoliberalisme només pot oferir el mite dels mercats
que es corregeixen tot sols i dir que el creixement és positiu si es basa
en el consumisme, un consumisme que es fonamenta en les novetats.
Aquest creixement basat en el consumisme no té futur i ens porta
directament al fracàs més absolut. Per demostrar-vos-ho vull citar una
frase d’un informe recent, «Prosperitat sense creixement», que diu: «Ja
no podem concebre un món on les coses funcionin perquè sí. Per tenir
un món on nou mil milions de persones aspirin a la prosperitat que es
viu als països de l’OCDE, necessitaríem que l’economia es multipliqués
per quinze de cara a l’any 2050. Per tant, necessitem urgentment
desenvolupar una economia més forta i sostenible, que no només
prediqui un creixement incessant del consumisme. La prosperitat sense
creixement ja no és una utopia, sinó una necessitat financera i
ecològica.» Per desgràcia, el govern del Regne Unit no sembla prestar
gens d’atenció a tot el que diu aquest informe.
L’aliança del neoliberalisme i el neoconservadorisme també ha tingut
una forta influència en l’educació, que ha estat bastant desastrosa i
negativa perquè no es focalitza en les necessitats reals ni dels nens que
reben aquesta educació ni de tota l’espècie humana. El fracàs es basa
en el fet que han volgut convertir l’educació en un producte de consum
i en un mercat, fent que es regeixi per les bases de la privatització i la
competència. Han tractat l’educació com una inversió, i per això l’han
volgut regular i controlar molt, per intentar assegurar-se que aquesta
inversió proporciona els rendiments que volen. Per ells l’objectiu de
76 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat