Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Virgínia Ferrer
Volia explicar per què he resumit el repte que m’ha plantejat l’escola
d’estiu amb aquest títol més aviat suggerent, i és perquè té sentit amb
tot el que plantejaré. Parla de Penèlope i Antígona, i el teniu en castellà
perquè en el seu moment el vam discutir en un entorn castellà, i també
per si algú no entén bé el català; evidentment, jo faré l’explicació en
català. «De Penèlope i Antígona sobre els aprenentatges i desaprenentatges
des de l’Antiguitat.» Suposo que tothom ja coneix més o menys
el mite d’Ulisses i Penèlope i el mite d’Antígona; més endavant hi farem
referència per si de cas.
Suposo que tots els ponents que han passat fins ara i que han de passar
són de molta qualitat —de fet en conec uns quants—, i que us aniran
repetint autors que són importants i significatius per a la construcció
d’aquest nou camp de reflexió que tenim actualment. Jo us he posat
una citació d’Edgar Morin, que ens proposa una reflexió molt curteta
però molt interessant: «El coneixement sols és pertinent quan s’és capaç
de contextualitzar la seva informació, de globalitzar-la i situar-la en un
conjunt. Malgrat tot, el nostre sistema de pensament, que impregna
l’ensenyament de l’escola, des de la primària fins a la universitat, és un
sistema parcel·lari de la realitat i fa que les ments siguin incapaces de
racionar els diferents sabers classificats en disciplines. Aquesta hiperespecialització
dels coneixements que condueix a extrapolar un sol
aspecte de la realitat pot tenir importants conseqüències pràctiques i
humanes en el cas, per exemple, de les polítiques d’infraestructures,
que molt cops ignoren el context social i humà. Això contribueix igualment
a despullar els ciutadans i ciutadanes de les decisions polítiques
a favor dels experts.» És a dir, segons Edgar Morin el que fa falta és el
que ell anomena una reforma del pensament. Els reptes que tenim en
la formació del professorat —i també en l’autoformació, en la reflexió
i la millora de la pròpia pràctica— passen sobretot per un canvi d’orientació
del pensament, un canvi de cosmovisió en la nostra manera de
percebre, conèixer i actuar en el món.
La perspectiva de la complexitat no és un invent, hi ha poca cosa nova
sota el sol. La complexitat es troba en la realitat. La nostra realitat és
complexa: des que naixem les nostres biografies infantils, juvenils,
adultes, familiars, socials, polítiques, formatives, amoroses, econòmiques...
estan plenes de desordres i ordres, continuïtats i discontinuïtats,
unes contradiccions que vivim com a paradoxes o conflictes. La complexitat
no és una cosa que afegim, que col·loquem a sobre de la reali-
56 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat