Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Dubtes i decisions entre espais públics i privats
pedagogia, els sistemes i la societat van canviant, els valors van canviant,
i l’escola ha de ser prou flexible per canviar i pensar una mica més
enllà.
L’escola Garbí va començar a la plaça menjador, i cada estiu es va fer
una aula nova, perquè les escoles creixen. Nosaltres telefonàvem al
paleta demanant-li una aula més. Es començava la construcció i nosaltres
fèiem els plànols a corre-cuita. L’escola va començar al voltant
d’una plaça i, com un poble, es va anar estenent al llarg del carrer, on
s’anaven construint aules com si fossin cases.
Les entrades passaven per sota els ponts, després es pujaven les escales
i es passava pels patis fins que s’arribava a la plaça. A partir de la
plaça es distribueix l’escola. Aquest concepte de ciutat escola apareix
a finals dels seixanta i encara és vàlid.
En aquella època tots els alumnes anaven amb uniforme. Els uniformes
es van introduir per assegurar que les famílies més benestants i les
que ho eren menys fossin iguals; era una manera de fer-ho més
democràtic. No lligava amb aquella idea que les escoles podien ser
religioses o privades, i volen identificar l’alumne amb l’escola. L’alumne
no és propietat de l’escola.
A l’espai dels passadissos exteriors de les aules de l’escola Garbí hi
ha tallers, espais creatius... un espai on uns alumnes poden estudiar
una cosa i uns altres, una altra.
A més de l’escola Garbí, tenim altres experiències, com la de la Costa
i Llobera. Hi havia vegades que per algun motiu concret havien de doblar
els usos d’algun espai, i per exemple feien classe en un gimnàs
amb el professor al mig i els nens disposats en cercle. És una posició
normal quan un mestre vol explicar alguna cosa, es fa igual aquí que a
l’Índia o a l’Àfrica; és natural en els humans. En un altre centre, a l’escola
THAU, el menjador dels petits també era espai exterior de les
aules. Tenien aquell espai i l’aprofitaven per dormir, etcètera.
També recordo una escola holandesa amb un passadís més ample,
més ric. Això permetia que hi hagués uns estudiants mirant els ordinadors,
uns altres al voltant d’una taula i uns altres xerrant sota una finestra.
Hi havia comunicació en tres àmbits. I una cosa important: no
hi havia abrics penjant als passadissos, perquè si es pengen als passadissos
aquest espai no es pot fer servir com a espai pedagògic.
Altres experiències en què hem participat són, per exemple, la de
l’escola de mestres de Bellaterra, que també vam fer nosaltres. Aprofitant
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
111