29.04.2013 Views

Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

La humanització <strong>de</strong> l’home<br />

pugui tenir en una cacera. El caçador <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> tenir sort o no tenir-ne.<br />

En canvi, qui té ovelles no <strong>de</strong>pèn d’això. Ha guanyat in<strong>de</strong>pendència,<br />

perquè cultiva la seva in<strong>de</strong>pendència. Reduir la <strong>diversitat</strong> domèstica<br />

és un progrés en aquest sentit, i una <strong>de</strong> les conseqüències <strong>de</strong> guanyar<br />

in<strong>de</strong>pendència, però la reducció <strong>de</strong> la <strong>diversitat</strong> <strong>de</strong> l’entorn crea un<br />

conflicte. És a dir, la humanització ha estat possible gràcies a la<br />

rama<strong>de</strong>ria, però la humanització ha creat el perill <strong>de</strong> reduir la <strong>diversitat</strong><br />

<strong>de</strong> l’entorn que ens envolta.<br />

Els diners. Aquesta és la primera prova que vaig tenir que la <strong>de</strong>finició<br />

<strong>de</strong> progrés era bona. Els diners en principi són un invent que implica<br />

progrés, perquè si tu tens un tomàquet i jo tinc un conill, tu has <strong>de</strong> tenir<br />

la sort que a mi m’interessi el teu tomàquet i jo haig <strong>de</strong> tenir la sort<br />

que t’interessi el meu conill. Aquesta és l’economia d’intercanvi, i els<br />

diners ens donen in<strong>de</strong>pendència respecte a aquest tipus d’economia.<br />

Amb els diners s’inventa la frase: «Té, agafa vint duros i compra’t el<br />

que vulguis.» Jo ja no <strong>de</strong>penc <strong>de</strong>l que tingui l’altre, i per això els diners<br />

són un invent que suposen un progrés, perquè ens permeten reduir la<br />

in<strong>de</strong>pendència d’importar coses que no tinc i exportar coses que sí<br />

que tinc, permeten l’especialització <strong>de</strong>l treball, etcètera. La targeta <strong>de</strong><br />

crèdit va fer que molts sociòlegs i intel·lectuals, com Hensbergen, posessin<br />

el crit al cel: «Això serà la Gestapo, ens podran seguir amb la<br />

targeta <strong>de</strong> crèdit i, per exemple, podran saber que tinc una amant i que<br />

he pagat una habitació a l’hotel <strong>de</strong> no sé on.» I ha estat al revés: la<br />

targeta <strong>de</strong> crèdit ha estat un element progressiu, perquè si el meu sou<br />

em permet arribar fins al dia 20, amb la targeta <strong>de</strong> crèdit puc tirar fins<br />

al dia 1. És a dir, augmenta la meva in<strong>de</strong>pendència, permet suavitzar<br />

això. I si no hi arribo amb la meva targeta <strong>de</strong> crèdit, hi arribo amb un<br />

crèdit bancari. Aquí hem tocat fons, perquè si mirem el capitalisme actual<br />

hi ha alguna cosa que no funciona. Els diners són progressius si<br />

serveixen com a intermediari entre la matèria que tinc i la que vull<br />

tenir, però resulta que en la nostra economia tot s’ha capgirat; el que<br />

nosaltres tenim són una quantitat <strong>de</strong> diners i jo utilitzo la matèria per<br />

aconseguir més diners. Aquí hi ha una cosa que ha <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> ser progressiva.<br />

Si els diners em donen in<strong>de</strong>pendència, els diners són progressius.<br />

Si els diners em donen <strong>de</strong>pendència, han començat a ser regressius.<br />

Com l’anguila jardinera, que per cert, no ho he dit abans, però l’anguila<br />

jardinera és regressiva.<br />

L’anguila normal és un peix que té espina dorsal, etcètera, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />

Tema General: <strong>Caos</strong> i <strong>diversitat</strong>, <strong>educar</strong> en una societat complexa<br />

141

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!