Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

La humanització de l’home
pugui tenir en una cacera. El caçador depèn de tenir sort o no tenir-ne.
En canvi, qui té ovelles no depèn d’això. Ha guanyat independència,
perquè cultiva la seva independència. Reduir la diversitat domèstica
és un progrés en aquest sentit, i una de les conseqüències de guanyar
independència, però la reducció de la diversitat de l’entorn crea un
conflicte. És a dir, la humanització ha estat possible gràcies a la
ramaderia, però la humanització ha creat el perill de reduir la diversitat
de l’entorn que ens envolta.
Els diners. Aquesta és la primera prova que vaig tenir que la definició
de progrés era bona. Els diners en principi són un invent que implica
progrés, perquè si tu tens un tomàquet i jo tinc un conill, tu has de tenir
la sort que a mi m’interessi el teu tomàquet i jo haig de tenir la sort
que t’interessi el meu conill. Aquesta és l’economia d’intercanvi, i els
diners ens donen independència respecte a aquest tipus d’economia.
Amb els diners s’inventa la frase: «Té, agafa vint duros i compra’t el
que vulguis.» Jo ja no depenc del que tingui l’altre, i per això els diners
són un invent que suposen un progrés, perquè ens permeten reduir la
independència d’importar coses que no tinc i exportar coses que sí
que tinc, permeten l’especialització del treball, etcètera. La targeta de
crèdit va fer que molts sociòlegs i intel·lectuals, com Hensbergen, posessin
el crit al cel: «Això serà la Gestapo, ens podran seguir amb la
targeta de crèdit i, per exemple, podran saber que tinc una amant i que
he pagat una habitació a l’hotel de no sé on.» I ha estat al revés: la
targeta de crèdit ha estat un element progressiu, perquè si el meu sou
em permet arribar fins al dia 20, amb la targeta de crèdit puc tirar fins
al dia 1. És a dir, augmenta la meva independència, permet suavitzar
això. I si no hi arribo amb la meva targeta de crèdit, hi arribo amb un
crèdit bancari. Aquí hem tocat fons, perquè si mirem el capitalisme actual
hi ha alguna cosa que no funciona. Els diners són progressius si
serveixen com a intermediari entre la matèria que tinc i la que vull
tenir, però resulta que en la nostra economia tot s’ha capgirat; el que
nosaltres tenim són una quantitat de diners i jo utilitzo la matèria per
aconseguir més diners. Aquí hi ha una cosa que ha deixat de ser progressiva.
Si els diners em donen independència, els diners són progressius.
Si els diners em donen dependència, han començat a ser regressius.
Com l’anguila jardinera, que per cert, no ho he dit abans, però l’anguila
jardinera és regressiva.
L’anguila normal és un peix que té espina dorsal, etcètera, després de
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
141