Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
La humanització <strong>de</strong> l’home<br />
pugui tenir en una cacera. El caçador <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> tenir sort o no tenir-ne.<br />
En canvi, qui té ovelles no <strong>de</strong>pèn d’això. Ha guanyat in<strong>de</strong>pendència,<br />
perquè cultiva la seva in<strong>de</strong>pendència. Reduir la <strong>diversitat</strong> domèstica<br />
és un progrés en aquest sentit, i una <strong>de</strong> les conseqüències <strong>de</strong> guanyar<br />
in<strong>de</strong>pendència, però la reducció <strong>de</strong> la <strong>diversitat</strong> <strong>de</strong> l’entorn crea un<br />
conflicte. És a dir, la humanització ha estat possible gràcies a la<br />
rama<strong>de</strong>ria, però la humanització ha creat el perill <strong>de</strong> reduir la <strong>diversitat</strong><br />
<strong>de</strong> l’entorn que ens envolta.<br />
Els diners. Aquesta és la primera prova que vaig tenir que la <strong>de</strong>finició<br />
<strong>de</strong> progrés era bona. Els diners en principi són un invent que implica<br />
progrés, perquè si tu tens un tomàquet i jo tinc un conill, tu has <strong>de</strong> tenir<br />
la sort que a mi m’interessi el teu tomàquet i jo haig <strong>de</strong> tenir la sort<br />
que t’interessi el meu conill. Aquesta és l’economia d’intercanvi, i els<br />
diners ens donen in<strong>de</strong>pendència respecte a aquest tipus d’economia.<br />
Amb els diners s’inventa la frase: «Té, agafa vint duros i compra’t el<br />
que vulguis.» Jo ja no <strong>de</strong>penc <strong>de</strong>l que tingui l’altre, i per això els diners<br />
són un invent que suposen un progrés, perquè ens permeten reduir la<br />
in<strong>de</strong>pendència d’importar coses que no tinc i exportar coses que sí<br />
que tinc, permeten l’especialització <strong>de</strong>l treball, etcètera. La targeta <strong>de</strong><br />
crèdit va fer que molts sociòlegs i intel·lectuals, com Hensbergen, posessin<br />
el crit al cel: «Això serà la Gestapo, ens podran seguir amb la<br />
targeta <strong>de</strong> crèdit i, per exemple, podran saber que tinc una amant i que<br />
he pagat una habitació a l’hotel <strong>de</strong> no sé on.» I ha estat al revés: la<br />
targeta <strong>de</strong> crèdit ha estat un element progressiu, perquè si el meu sou<br />
em permet arribar fins al dia 20, amb la targeta <strong>de</strong> crèdit puc tirar fins<br />
al dia 1. És a dir, augmenta la meva in<strong>de</strong>pendència, permet suavitzar<br />
això. I si no hi arribo amb la meva targeta <strong>de</strong> crèdit, hi arribo amb un<br />
crèdit bancari. Aquí hem tocat fons, perquè si mirem el capitalisme actual<br />
hi ha alguna cosa que no funciona. Els diners són progressius si<br />
serveixen com a intermediari entre la matèria que tinc i la que vull<br />
tenir, però resulta que en la nostra economia tot s’ha capgirat; el que<br />
nosaltres tenim són una quantitat <strong>de</strong> diners i jo utilitzo la matèria per<br />
aconseguir més diners. Aquí hi ha una cosa que ha <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> ser progressiva.<br />
Si els diners em donen in<strong>de</strong>pendència, els diners són progressius.<br />
Si els diners em donen <strong>de</strong>pendència, han començat a ser regressius.<br />
Com l’anguila jardinera, que per cert, no ho he dit abans, però l’anguila<br />
jardinera és regressiva.<br />
L’anguila normal és un peix que té espina dorsal, etcètera, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
Tema General: <strong>Caos</strong> i <strong>diversitat</strong>, <strong>educar</strong> en una societat complexa<br />
141