Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Fúlvia Rosemberg
A més d’una gran proporció de pobres, la desigualtat social brasilera
presenta tres característiques principals més: és persistent i estructural
i no s’ha vist modificada «significativament per la urbanització,
industrialització, democratització, secularització» i creixement econòmic
(Medeiros, 2003, p. 16); els segments socials que reben una renda
més baixa són també els que obtenen menys beneficis de les polítiques
públiques i els que tenen menys participació política; la desigualtat
presenta una forta associació color/raça, regió de residència i edat, ja
que la població blanca, adulta i resident a les regions del sud-est i el
sud del país és la que té unes rendes més altes i més beneficis materials
i simbòlics. 6 És a dir, en el context del Brasil contemporani persisteix
amb força l’objectiu de la construcció d’una societat menys desigual,
més justa des del punt de vista econòmic.
Seria gairebé redundant insistir en el fet que aquest mateix escenari de
desigualtats s’observa en l’educació escolar, que, malgrat haver gairebé
universalitzat l’educació obligatòria, presenta uns alts índexs d’absentisme
escolar, cosa que suposa per a la població brasilera una baixa
mitjana d’anys d’estudi (7,0 anys de mitjana per a la població de 10
anys i més).
És aquest context social i polític el que ens porta a molts de nosaltres,
brasilers (Cury, 2002; Pinto, 2002, entre d’altres), a reflexionar sobre
el tema de la diversitat, del multiculturalisme, en relació amb la seva
tensió amb la desigualtat, perquè compartim l’objectiu polític de participar
en la construcció d’una societat i un sistema educatiu més justos
i igualitaris en les relacions de classe, gènere, raça, edat i necessitats
especials. 7
Al Brasil contemporani, com en altres parts del món, la reivindicació
del «dret a la diferència» en les seves diferents versions va desplaçar,
de manera radical, l’eix del debat respecte a la democràcia «de l’àmbit
econòmic al cultural. Aquest canvi ha tingut i té la seva importància en
la mesura que va permetre introduir temes centrals relegats fins aleshores
a un discretíssim segon pla [...]. Tot i així, quan es tracta de so-
6. La posició de les dones és més ambigua.
7. Faig servir el concepte de raça en el seu sentit sociològic en el vessant nominalista,
és a dir, el que les persones d’un determinat context social signifiquen com a raça.
Aquesta forma de considerar la raça no és, per tant, partidària de la conceptuació
biològica de raça que va originar, al segle XIX, el racisme científic.
122 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat