Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

El temps lliure, de la necessitat al dret
l’espai i és molt interessant assistir-hi, perquè si la nostra idea és tenir
una estructura espacial muntada de manera que sempre s’hagi de veure
el professor, llavors limitem molt les possibilitats i el tipus d’ambient
que es vol donar al nen.
Per regla general, als patis normals de Dinamarca hi trobem uns camps
molt grans —de futbol, del que sigui— que són per practicar-hi esport.
Practicar esport és important i necessari, però està molt bé veure com
es pot convertir un camp de futbol en qualsevol altra cosa, en qualsevol
altre espai. Per exemple, hi ha un centre, l’únic que conec d’aquestes
característiques, on hi ha cent vint nens i no estan separats per grups.
Els nens es poden moure pel recinte com ells vulguin, tant per dins
com per fora; com vulguin. Hi ha un punt al centre on sempre hi ha un
adult, i els nens saben que si necessiten ajuda o qualsevol cosa sempre
poden recórrer a aquell adult, perquè sempre serà en aquell lloc. I la
resta de professors senzillament es van movent per la resta d’espais
i ajuden els diferents grupets de nens que els demanen ajuda. Allà em
vaig replantejar la meva idea que tenir els nens reunits en grups era bo;
de fet, la meva idea potser no era veritat. Som nosaltres els qui ens
sentim segurs si tenim un grup reduït de nens, però els nens potser no
necessiten tenir una classe petita.
Per acabar amb aquesta idea de les estructures, vull parlar de la manera
com ordenem l’espai, que sembla un assumpte nou d’ara, però que
ja ve de molt lluny. En un moment donat em vaig prendre un cert
temps per intentar descobrir com van ser els primers parvularis, les
primeres escoles que es van formar a Europa, i en aquesta recerca vaig
arribar fins a Atenes. Tots els que visitem Atenes anem als mateixos
edificis i ens diem els uns als altres que aquest és el lloc on va néixer la
democràcia. El sociòleg Richard Sennett va dir que és una mica
contradictori, ja que estem creant un espai per a la democràcia però
en realitat estem encallats en l’espai que s’ha creat. Quan la gent es
reunia en aquests espais de la democràcia, el que feien era com si
estiguessin escoltant el professor que els parlava. Per això es va considerar
que tenir aquest espai no era suficient, i llavors se’n va crear un
altre que també utilitzaven molt: l’àgora, que és com es diu la plaça
pública. Mirant antics quadres, un s’adona que es feia el mateix. La
gent acabava formant grupets, acabava tenint converses de passadís i
decidint els temes entre grupets. Pensem en la plaça d’Espanya de Roma,
la de l’escalinata. Sembla que tingui una estructura de teatre o
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
45