Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Educar en la contemporaneïtat: la tensió entre diversitat i igualtat
cietats caracteritzades per un alt grau de desigualtat social, el valor explicatiu
de les tesis multiculturalistes queda seriosament compromès»
(Pinto, 2002, p. 85).
Aquesta preocupació no es limita a uns pocs científics socials. Un
estudi recent (Candau i Koff, 2006) amb investigadors i professors
brasilers en el camp de la didàctica va intentar exposar la seva posició
respecte a la interconnexió entre el multiculturalisme i la seva àrea
d’especialització. L’anàlisi de les seves entrevistes evidencia, entre altres
aspectes, que els professors i investigadors observen que:
• el multiculturalisme seria un camp teòric complex i més preocupat
per la desconstrucció que per la construcció de pràctiques escolars;
• el tema de la diversitat i el multiculturalisme penetra més en el món
acadèmic que en l’escola; més en el camp de la investigació que en
el de l’ensenyament;
• si aquests temes permeten un enriquiment del debat, deriven en un
desplaçament de la preocupació de l’àmbit social al cultural. «Al
mateix temps que reconeixen la importància de la dimensió cultural,
[els investigadors i investigadores] sempre s’estan referint a les
desigualtats socials, de classe, d’oportunitats socials i educatives i
de la seva relació amb el context de pobresa estructural de la societat
brasilera» (Candau i Koff, 2006, p. 487).
Però seria ingenu, i a més incorrecte, suposar que la producció teòrica
contemporània internacional està desatenta a la tensió diversitatigualtat.
Per exemple: es repeteix fins a la sacietat, si més no al Brasil,
la màxima de Boaventura de Souza Santos (2006) respecte a la manera
d’afrontar aquesta tensió: «Tenim el dret de ser iguals quan la diferència
ens margina; tenim el dret de ser diferents quan la igualtat ens descaracteritza»
(Santos, 2006, p. 462). Ramon Flecha i Iolanda Tortajada,
de la Universitat de Barcelona, inclouen entre els seus principis per
dirigir l’aprenentatge dialògic «la igualtat de diferències» configurada
de la manera següent: «La cultura de la diferència que oblida la igualtat
condueix, en una situació de desigualtat, a fer que es reforci com a
diferent el que és excloent» (2000, p. 32). Al Brasil, Silva (2008), seguidor
de la teoria cultural, destaca la importància del poder en la construcció
de la identitat i de la diferència. Des d’aquesta òptica, la pedagogia
i el currículum «haurien de ser capaços d’oferir oportunitats
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
123