Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Els reptes de la formació d’educadors
missió del BOE o del DOGC. Si comparem molts programes de formació
de mestres en diferents assignatures amb el que surt en els documents
de normativa legal, hi hauria poca diferència. Això ha estat un
altre reduccionisme: reduir la pràctica educativa a un fet normatiu i
legal. La llibertat de càtedra sempre ha estat per sobre i per davant de
qualsevol llei, i aquest ha de ser el marc que ens ajudi a conviure, a
assolir uns objectius i unes finalitats mínimes, però no s’ha de traduir
mai en una pràctica legalista a l’aula. Això ho hauríem de tenir present
per fer la nostra feina independentment de les reformes educatives. De
reformes, normatives i decrets sempre en vindran més.
En aquesta operació d’intentar copsar la complexitat educativa, de
l’aula, dintre de les nostres possibilitats, hi ha una operació que per mi
és molt important, que és la descurriculumització. Estem convertint
l’escola en una fàbrica de programació, una fàbrica curricular. Després
veurem la quantitat de milers d’objectius que ens estem autoimposant
els professors i professores. Jo em pregunto, i també pregunto als meus
alumnes, fins a quin punt aquesta programació, aquesta activitat de
planificació, de controlar i explicitar al màxim tot el que fem, farem i
tot el que s’ensenya a l’aula, ajuda o no a aprendre, a millorar
l’aprenentatge, la qualitat educativa i el projecte formatiu dels nostres
alumnes.
Cal treballar amb aquests dos pols: és importantíssim saber programar,
però també és importantíssim saber desprogramar i desplanificar
constantment, per així obrir espais nous, emergents i que siguin de
l’alumne, no tan sols dels programa. El programa és una eina i sempre
ho serà. El programa és un objecte, i l’educació no pot estar regida per
objectes. Qualsevol activitat humana que estigui regida per objectes
s’objectivitza, i això vol dir que es mecanitza, s’aliena, resulta una
activitat alienada. Per tant, el programa i el currículum són simplement
un objecte. És com si jo tingués un martell i aquest martell em portés
cap aquí o cap allà, piqués aquí o allà, a dreta a esquerra, i jo mai no
tingués el control d’aquesta eina. És l’eina la que controla els meus
gestos, les meves paraules i les meves accions. Hi ha molts mestres
que estan supeditats a la programació, i d’altra banda això també és
còmode: em dóna seguretat i tranquil·litat, és una obligació, l’he de
presentar, etcètera. Però en l’educació hi ha d’haver alguna cosa més,
i el repte és aquí.
En el currículum català de primària hi vaig comptar aproximadament
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
63