Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Fúlvia Rosemberg<br />
3. Una proposta d’interpretació i afrontament <strong>de</strong>l racisme<br />
brasiler en el context escolar<br />
En primer lloc, vull afirmar que comparteixo la visió que les <strong>de</strong>sigualtats<br />
observa<strong>de</strong>s entre blancs i negres en l’accés a béns materials i simbòlics<br />
són fruit <strong>de</strong>l racisme constitutiu <strong>de</strong> la societat brasilera, malgrat que<br />
circula, dins i fora <strong>de</strong>l país, el mite que som una <strong>de</strong>mocràcia racial.<br />
El racisme brasiler actua simultàniament en els àmbits material i simbòlic.<br />
En el pla simbòlic, vivim en una societat que adopta la i<strong>de</strong>ologia<br />
<strong>de</strong> la superioritat natural <strong>de</strong>ls blancs sobre els altres, inclosos els negres.<br />
En el pla simbòlic el racisme actua mitjançant l’expressió oberta, latent<br />
o velada <strong>de</strong>l prejudici racial, consi<strong>de</strong>rant els negres inferiors als blancs.<br />
Aquest racisme és <strong>de</strong>vastador, però per si sol insuficient per explicar<br />
tota la <strong>de</strong>sigualtat racial brasilera. En el pla material, els negres no<br />
tenen accés als mateixos recursos públics que els blancs, fins i tot els<br />
<strong>de</strong>stinats a les polítiques públiques. Això és fruit <strong>de</strong> la història <strong>de</strong> la<br />
colonització i l’esclavitud i <strong>de</strong> les condicions actuals <strong>de</strong> repartiment<br />
<strong>de</strong>ls béns públics. Consi<strong>de</strong>ro que per arribar al moll <strong>de</strong> l’os <strong>de</strong>l manteniment<br />
<strong>de</strong> les <strong>de</strong>sigualtats racials en el pla material no po<strong>de</strong>m oblidar<br />
que un gran percentatge <strong>de</strong> negres al Brasil és pobre i que un gran percentatge<br />
<strong>de</strong> pobres al Brasil és negre.<br />
En el cas brasiler, és necessari pensar simultàniament en clau socioeconòmica<br />
i <strong>de</strong> pertinença racial per comprendre el racisme estructural/material,<br />
perquè <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’abolició <strong>de</strong> l’esclavitud no vam tenir<br />
un sistema <strong>de</strong> classificació racial legal/oficial, com tampoc no vam<br />
tenir un sistema <strong>de</strong> segregació racial formal (com l’apartheid), sinó<br />
una política <strong>de</strong> blanquejament que va afavorir la immigració europea<br />
blanca i va suposar el <strong>de</strong>splaçament <strong>de</strong> negres lliures cap a les regions<br />
<strong>de</strong>l país menys <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong>s.<br />
Crec que és un error pensar que el racisme brasiler el provoca exclusivament<br />
el prejudici racial interpersonal. Es po<strong>de</strong>n provocar accions<br />
racistes, que redun<strong>de</strong>n en discriminacions contra els negres, sense que<br />
persones concretes tinguin o expressin prejudicis contra els negres.<br />
Quan es redueix el pressupost <strong>de</strong>stinat a l’escola pública d’educació<br />
bàsica, encara que no sigui un acte específic contra els negres, aquesta<br />
reducció tindrà un impacte en el manteniment <strong>de</strong> les <strong>de</strong>sigualtats<br />
materials i estructurals contra els negres. Penso que bona part <strong>de</strong>l <strong>de</strong>bat<br />
actual i <strong>de</strong> les accions per combatre el racisme pequen per aquesta<br />
126 44a <strong>Escola</strong> d’Estiu <strong>de</strong> l’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> Mestres Rosa Sensat