Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Claus Jensen
d’amfiteatre, però el que fa la gent és convertir l’escalinata de la plaça
d’Espanya en un punt de trobada. Això demostra que sovint podem
canviar l’estructura real dels espais i transformar-los en una altra cosa.
Us poso altres exemples de com es poden canviar els espais. Tornant
al parvulari on es va estar durant el seu estudi de camp, en un moment
donat es va trobar que quatre nenes s’havien situat just davant de la
porta i jugaven a bloquejar-la, i a cada persona que volia entrar li
demanaven si tenia permís, etcètera. No va entrar ningú, però això no
era l’important; l’important era la preparació que feien elles per si mai
algú arribava a entrar per aquella porta. Llavors tres de les nenes es
van asseure en un costat i l’altra es va asseure al costat oposat, mirantles,
i de sobte es van adonar que era com si fossin a l’escola. I en uns
segons van decidir canviar el joc: la nena que estava en una banda va
convertir-se en la professora i les altres tres eren les alumnes que seguien
les seves instruccions. Les persones que treballen en el camp de
l’educació haurien d’aprendre de tota l’energia que tenen els nens i la
seva capacitat de crear espais nous a partir del no res; haurien d’intentar
crear aquests espais de temps lliure perquè els alumnes mateix puguin
decidir què es fa.
Per acabar vull deixar oberta aquesta pregunta: sabem possibilitar el
temps lliure dintre del sistema educatiu? A Dinamarca hi ha molts
polítics que defensen molt activament les seves propostes en matèria
d’educació, i no sé d’on treuen tant de temps per fer tantes propostes
sobre el que haurien de fer els nens o el que haurien d’aprendre a
l’escola... I a més donen molts detalls. Molts companys de professió,
quan veuen que els polítics parlen tant sobre l’educació, amb tants
detalls, diuen: «Això és perfecte, perquè ens diuen exactament el que
hem de fer, de manera que la nostra professió guanya estatus i nosaltres
senzillament fem el que els polítics diuen.»
També és important que el món de l’educació tregui energies d’on
pugui per continuar el debat sobre el temps lliure i com organitzar el
temps lliure dels nens, fins i tot dintre dels sistemes educatius. Jo m’he
centrat sobretot en les experiències que he vist a Dinamarca i aquí a
Espanya, però considero que és molt important que hi hagi una
col·laboració a escala europea per compartir les experiències de tots
els països. Ens hauríem d’adonar que els centres educatius poden ser
alhora una presó i un oasi, i és fonamental trobar noves maneres de
convertir-los cada cop més en un oasi.
46 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat