Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

David Mackay
el desnivell, vam dissenyar uns espais escalonats fora de les aules per
poder estudiar i trobar-se amb els amics.
A Berlín ens van encarregar una escola per a mil alumnes, i allí vam
utilizar la idea de la ciutat escola amb un carrer central. Va ser bastant
difícil, perquè els mestres eren de l’est i estaven molt acostumats a tancar
els alumnes a l’aula. Ens va costar molt poder posar un vidre al
costat de la porta per veure si havia algú a dins i establir alguna comunicació.
En canvi, sí que vam aconseguir crear un espai que funcionés
més aviat com a carrer. En un primer moment hi havia una instal·lació
que no va funcionar, però al final sí. Eren uns projectors que durant
unes quantes setmanes projectaven a terra frases seleccionades pels
alumnes. Avui podria ser una frase d’Obama o de no sé qui, o una
frase filosòfica o alguna cosa així. Els alumnes posaven frases de polítics,
d’escriptors, etcètera, que recollien llegint diaris o escoltant la ràdio o
la televisió, per provocar discussions.
Les fronteres de l’espai
Què és l’entrada de l’escola, per exemple? Quan deixes un espai exterior
és molt important l’entrada. Un cop vaig anar a veure una biblioteca
en una universitat de Yale. Hi tenien un pati i un jardí molt bonic,
però quan vaig obrir una porta que semblava una sortida d’emergència
ja eres dintre de la biblioteca. Em van dir: «Vosaltres els europeus sempre
teniu un vestíbul d’entrada, aquí no en fem.» A les pel·lícules americanes
es veu: quan entren a casa, baixen tres graons i és tot un mateix
espai. Hi entren directament. Són molt directes. I és important que hi
hagi, per exemple, unes escales per entrar, on la gent s’esperi, una escala
de graons que funciona com una plaça per trobar-se quan s’entra
a l’escola, i que permet que hi hagi una pausa entre dos espais.
També us vull parlar de l’escola de la Vila Olímpica, on l’entrada és
un porxo que travessa l’escola directament des del carrer fins al pati. El
porxo té una mena de doble tancament que és on s’esperen els pares,
i des d’allí es pot anar a la dreta, a l’escola bressol; a l’esquerra, a l’escola
primària, o al pati. És un espai intermedi, un porxo ben controlat
perquè no s’escapin els nens, ja que fins que no estan a mans dels
pares són responsabilitat dels mestres. Aquest espai és un porxo que
passa entremig de l’escola i que serveix per fer aquest pas de la ciutat
a la ciutat escola.
112 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat