Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

David Mackay
de l’aprenentatge es troba per tot arreu i que qualsevol lloc de l’escola
és un bon lloc per pensar. Cal que l’aula no sigui un espai tancat, sinó
amb vidres. Al Costa i Llobera van arribar a fer les aules sense vidres ni
portes. El problema no eren els alumnes, sinó els mestres, perquè quan
cridaven se sentien els uns als altres, i al final van haver d’instal·lar les
portes. Recordo que en una festa del Costa i Llobera un exalumne que
era periodista, en veure la porta tancada va dir: «Què fa la meva escola
tancada? Sempre he dit que era la millor escola perquè estava tota
oberta, i els passadissos i tota l’escola eren un lloc d’aprenentatge.»
Aquest va ser un dels primers intents d’obrir l’aula cap enfora, i d’això
a Catalunya ja en fa més de quaranta anys.
Quan diem espai personal també ens podem referir a l’espai personal
per a un petit grup de l’escola. Molts dels edificis nous del segle XX
responen a això. Evidentment, al segle XXI, la majoria de les noves escoles
són pitjors degut a un reglament massa estricte, segurament per motius
econòmics. Però molts mestres, amb pocs recursos, intenten crear
aquests espais personals. Ho explico perquè jo he estat en una comissió
de la conselleria de la Generalitat sobre biblioteques, concretament
sobre els espais de les biblioteques, i hem vist que fins i tot a les escoles
que tenen un espai petit totalment inadequat es podrien aprofitar més
espais: Els mestres ja deixen que la biblioteca s’escapi cap als passadissos
i a l’entrada de l’escola ja s’anuncia on és la biblioteca. Evidentment,
els mestres tenen un coneixement del valor de l’espai, però
és necessari que es puguin fer petites reformes per crear més espais
pedagògics fora de l’aula, tant a les escoles construïdes com als
projectes per a nous centres. La gran dificultat que tenim són les regulacions
poc flexibles. S’han d’obrir més en aquest sentit, ja que tots els
espais poden ser pedagògics.
A Holanda les escoles de la mateixa època, dels anys setanta, ja
disposaven de més espais d’estudi dels que nosaltres hem pogut construir;
hi ha aules transparents i amb un espai d’estudi fora.
I en certes escoles també es poden trobar espais d’estudi de cara la
finestra. Els alumnes estudien, però al mateix temps poden mirar a
fora. Això indica que s’entén que en l’estudi també es descansa i pensa.
Els alumnes no estan contra la paret. Això explica que hi ha moltes
oportunitats per manipular l’espai amb l’arquitectura.
L’espai individual també es troba al carrer, no és simplement una
necessitat de l’escola. Ara he estat parlant de l’escola, però considero
108 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat