Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Fúlvia Rosemberg
«Totes les èpoques són incertes, atès que la societat i la cultura canvien;
així i tot, algunes èpoques són més incertes que altres —èpoques en
què els acords socials establerts i les formes establertes de veure les
qüestions socials i educatives es comencen a desgastar i no són capaços
de proporcionar respostes o fer front a les forces de la crisi i el
desmantellament social [...]. En èpoques d’incertesa, visions rivals de
canvi competeixen les unes amb les altres per veure quina establirà
una nova “certesa” basada en un nou discurs del sentit comú en progrés»
(Carlson i Apple, 2000, p. 11).
1. Temps complexos, temps incerts
Potser una de les poques certeses que podem tenir actualment és...
que vivim temps incerts. Encara que en la contemporaneïtat occidental
altres temps hagin estat incerts, la incertesa està sent tematitzada.
Vivim en una època en què són freqüents i sistemàtics els qüestionaments
sobre certeses, veritats, interpretacions —les metanarratives—
respecte al passat i el present de l’univers, de la Terra i de les societats
humanes, així com aquelles referides a pronòstics lineals sobre el futur.
Alguns i algunes 1 consideren que estaríem vivint una nova era, la de
la postmodernitat (Lyotard, 1993); altres (Habermas, 1990), que la
modernitat no hauria estat superada i que el seu avenç no implicaria
ruptura; altres, que la postmodernitat seria «un estat d’ànim» més que
una realitat cristal·litzada (Rouanet, 1987); altres recalquen encara que
estaríem vivint una època de transició (Gatti, 2005, p. 3).
En l’elaboració de coneixement es revisen teories i enfocaments
metateòrics; els prefixos neo i post donen nom a corrents de pensament
contemporanis que s’enfronten per oferir la interpretació dominant de
la nostra època: postestructuralisme, postfeminisme, postcolonialisme,
neomarxisme, neogramscianisme, entre molts d’altres. A vegades, la
ruptura està marcada per l’adjectiu crític: la psicologia crítica, la pedagogia
crítica, el multiculturalisme crític són algunes de les moltes
maneres de diferenciar el que és vell del que és nou, el que és «tradi-
1. A partir d’aquí el text deixa de fer servir el masculí i el femení i adopta el genèric
masculí per no sobrecarregar-lo.
116 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat