Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Joan Majó
agrair als dos conferenciants la magnífica conferència que han donat
tots dos, cadascun amb una perspectiva diferent, però, com ha dit la
Irene Balaguer, prou estimulant per pensar i reflexionar sobre la situació
actual de l’educació a casa nostra i arreu del món en general, en un
context de crisi que ofereix una oportunitat per a la reflexió i per prendre
decisions en determinats aspectes. Només voldria recordar-li, senyor
Aja, que hi ha una tesi doctoral de Xavier Melgarejo que analitza el
sistema educatiu de Finlàndia, i en aquesta tesi doctoral la conclusió a
què s’arriba és que el factor determinant que diferencia Finlàndia de la
resta de països, és, sobretot, la formació inicial del professorat. Per
tant, efectivament les universitats tenen un gran paper i hauríem de
tenir-les més a prop del sistema educatiu no universitari. Per ser breu,
simplement li diré que jo ja he fet propostes als degans de facultats de
ciències de l’educació d’aquest país que no costarien ni un euro i demà
mateix es podrien posar en marxa. Al cap de tres o cinc anys d’haver
tret una promoció, als nois o noies que han anat a la facultat se’ls pot
demanar hi si la formació que han rebut els ha estat útil o no i en què
els ha estat útil. Això ja ho fan moltes facultats com a autoestímul per
a formació de professionals, però les facultats de ciències de l’educació
encara no ho fan. Per què? I això no costa ni cinc. També es podria
anar als directors i directores dels centres on han anat a parar els
estudiants i demanar-los si la formació que han rebut aquests nois i
noies és bona o no, què es pot millorar, etcètera. Accions com aquestes
no ens costarien ni cinc cèntims i ens ajudarien molt a millorar. Ara
bé, abans la universitat hi ha de creure.
Companya 1: Estic totalment d’acord amb el senyor Aja, i m’identifico
molt amb el seu optimisme. Penso que el primer pas per avançar és
pensar i reflexionar. Els mestres vivim una mica l’efecte salmó, que jo
fa molts anys que el sento, i és que nedem contra corrent. I aquest corrent
en contra cada vegada sents que és més fort, perquè ve de tot
arreu: no només de dalt, sinó de les vores, de baix, de la família, de
l’administració, etcètera. Llavors què passa, et demanes, vols arribar a
algun objectiu? Doncs sí. Com? Amb el que tens a la mà. I què és el
que tens a la mà? La nostra eina són els nens. I els nens, gràcies a Déu,
tenen i penso que tindran sempre una capacitat d’entendre les coses
que si la sabem aprofitar té un gran valor, són el futur de la nostra
societat. No ens hem de queixar i esperar; pensar que ara el moment
38 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat