Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Joan Majó
creus?», «Per què no t’ho creus?» i «Quan s’acabarà la crisi?» Aquesta
és la que em fan cada vegada més.
Quan em fan aquesta darrera, que repeteixo que me la fan molt sovint,
jo contesto a la gallega i pregunto de quina crisi parlem. Perquè la
realitat és que hi ha una enorme confusió, com explicava el Ricard:
tots parlem de la crisi, però no tots parlem del mateix.
Hi ha unes crisis presents de les quals parlem i unes crisi futures de
les quals no parlem, però totes van lligades. M’explico. Ens hem passat
pràcticament sis mesos, del setembre fins al març, convençuts que
teníem una crisi financera. No us ho cregueu, i us dic que jo no m’ho
crec. A Espanya no tenim una crisi financera, en absolut. Què vull dir
amb això? És veritat que arreu del món hi ha hagut una crisi financera
horrorosa que pràcticament ha enfonsat el sistema financer mundial;
en aquest moment no sé el percentatge exacte, però el 60 per cent dels
bancs anglesos estan nacionalitzats. Els tres o quatre bancs alemanys
més importants estan nacionalitzats. La Société Generale francesa està
nacionalitzada. El Fortis belga està nacionalitzat. Els bancs americans
no estan nacionalitzats, perquè això de nacionalitzar als americans els
sona molt malament i diuen que estan intervinguts, però Merrill Lynch,
Goldman Sachs, Bank of America, City Group, totes aquestes entitats
estan intervingudes.
És a dir, la crisi financera internacional és d’un abast impressionant, i
el podreu mesurar a través d’una xifra. Als balanços de l’any 2006 que
publica la revista Forbes, que és la revista del capitalisme, el capital de
tots els bancs del món suma una mica més de quatre bilions i mig de
dòlars. Alguns es van començar a enfonsar i a tenir problemes, i els
governs van haver d’actuar perquè no s’enfonsessin. Només en van
deixar enfonsar un, el Lehman Brothers, i van dir que prou, que aquest
és l’últim, si no això serà un caos mundial. I per evitar que s’enfonsin
els bancs els diferents governs —l’americà, l’anglès, l’alemany, el francès—
hi han anat injectant diners, han anat reposant el capital dels
bancs. En aquest moment —quan vaig escriure el llibre no, perquè
aleshores tot estava molt enredat— la suma dels diners que tots els
governs del món han posat als bancs és de 3,7 bilions de dòlars, quan
la suma del seu capital era de 4,5 bilions de dòlars. D’aquí a tres
mesos ja hi hauran posat 4,5 bilions de dòlars. Què vol dir? Que han
refet tot el sistema financer, l’han reconstruït tot, l’han recapitalitzat
amb diners públics, perquè els diners privats s’han enretirat. Amb diners
20 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat