Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Joan Majó<br />
creus?», «Per què no t’ho creus?» i «Quan s’acabarà la crisi?» Aquesta<br />
és la que em fan cada vegada més.<br />
Quan em fan aquesta darrera, que repeteixo que me la fan molt sovint,<br />
jo contesto a la gallega i pregunto <strong>de</strong> quina crisi parlem. Perquè la<br />
realitat és que hi ha una enorme confusió, com explicava el Ricard:<br />
tots parlem <strong>de</strong> la crisi, però no tots parlem <strong>de</strong>l mateix.<br />
Hi ha unes crisis presents <strong>de</strong> les quals parlem i unes crisi futures <strong>de</strong><br />
les quals no parlem, però totes van lliga<strong>de</strong>s. M’explico. Ens hem passat<br />
pràcticament sis mesos, <strong>de</strong>l setembre fins al març, convençuts que<br />
teníem una crisi financera. No us ho cregueu, i us dic que jo no m’ho<br />
crec. A Espanya no tenim una crisi financera, en absolut. Què vull dir<br />
amb això? És veritat que arreu <strong>de</strong>l món hi ha hagut una crisi financera<br />
horrorosa que pràcticament ha enfonsat el sistema financer mundial;<br />
en aquest moment no sé el percentatge exacte, però el 60 per cent <strong>de</strong>ls<br />
bancs anglesos estan nacionalitzats. Els tres o quatre bancs alemanys<br />
més importants estan nacionalitzats. La Société Generale francesa està<br />
nacionalitzada. El Fortis belga està nacionalitzat. Els bancs americans<br />
no estan nacionalitzats, perquè això <strong>de</strong> nacionalitzar als americans els<br />
sona molt malament i diuen que estan intervinguts, però Merrill Lynch,<br />
Goldman Sachs, Bank of America, City Group, totes aquestes entitats<br />
estan intervingu<strong>de</strong>s.<br />
És a dir, la crisi financera internacional és d’un abast impressionant, i<br />
el podreu mesurar a través d’una xifra. Als balanços <strong>de</strong> l’any 2006 que<br />
publica la revista Forbes, que és la revista <strong>de</strong>l capitalisme, el capital <strong>de</strong><br />
tots els bancs <strong>de</strong>l món suma una mica més <strong>de</strong> quatre bilions i mig <strong>de</strong><br />
dòlars. Alguns es van començar a enfonsar i a tenir problemes, i els<br />
governs van haver d’actuar perquè no s’enfonsessin. Només en van<br />
<strong>de</strong>ixar enfonsar un, el Lehman Brothers, i van dir que prou, que aquest<br />
és l’últim, si no això serà un caos mundial. I per evitar que s’enfonsin<br />
els bancs els diferents governs —l’americà, l’anglès, l’alemany, el francès—<br />
hi han anat injectant diners, han anat reposant el capital <strong>de</strong>ls<br />
bancs. En aquest moment —quan vaig escriure el llibre no, perquè<br />
aleshores tot estava molt enredat— la suma <strong>de</strong>ls diners que tots els<br />
governs <strong>de</strong>l món han posat als bancs és <strong>de</strong> 3,7 bilions <strong>de</strong> dòlars, quan<br />
la suma <strong>de</strong>l seu capital era <strong>de</strong> 4,5 bilions <strong>de</strong> dòlars. D’aquí a tres<br />
mesos ja hi hauran posat 4,5 bilions <strong>de</strong> dòlars. Què vol dir? Que han<br />
refet tot el sistema financer, l’han reconstruït tot, l’han recapitalitzat<br />
amb diners públics, perquè els diners privats s’han enretirat. Amb diners<br />
20 44a <strong>Escola</strong> d’Estiu <strong>de</strong> l’<strong>Associació</strong> <strong>de</strong> Mestres Rosa Sensat